Hemeroteca Científica Catalana

Cerca  

Avisos

Parlem sobre llengua i economia amb Kathryn Woolard, Lluís Català i Clemente Penalva

 
Dimarts 27 de febrer, 18 h, presentació de TSC33 i el monogràfic sobre «Llengua i economia» amb Kathryn A. Woolard (Universitat de Califòrnia a San Diego) i Lluís Català i Clemente Penalva (Universitat d’Alacant)
 
El proper dimarts dia 27 de febrer a les 18 h la Societat Catalana de Sociolingüística organitza la presentació del número 33 de Treballs de Sociolingüística Catalana, que conté una secció monogràfica dedicada a la intersecció entre llengua i economia.
 
En l’acte hi intervindran Emili Boix-Fuster, director sortint de la revista, i Natxo Sorolla, nou director de TSC, que presentaran i moderaran les intervencions de Kathryn A. Woolard, autora de l’article «Bourdieu i l’economia de la llengua a Catalunya», i de Lluís Català i Oltra i Clemente Penalva Verd, autors de de l’article «Dinàmiques econòmiques i ús de les llengües minoritzades. El cas de la digitalització comercial al País Valencià».
 
L’acte es durà a terme en línia i es podrà seguir des del següent enllaç: https://us02web.zoom.us/j/89512999625?pwd=ZkxNT0NzU2lVTUY1bjFMTmFyU0hqdz09
 

Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana

http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/

Número 35 (2025) – Monogràfic:

«El procés d’anglicització als territoris de llengua catalana»

Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 35 (2025), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «El procés d’anglicització als territoris de llengua catalana», com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista, o de ressenyes de llibres.

Per a la secció monogràfica us convidem a col·laborar-hi dins el tema següent: «El procés d’anglicització als territoris de llengua catalana». La crida d’articles va dirigida a totes aquelles persones que hagin investigat i treballat sobre qualsevol aspecte vinculat amb la presència creixent de l’anglès a la vida quotidiana en els territoris de llengua catalana: des del món educatiu fins al món comercial i publicitari, passant pel món econòmic o de les indústries de la llengua, i fins als usos lingüístics en l’àmbit interpersonal i familiar. Així, el tema es pot abordar des de l’àmbit del coneixement de l’anglès (les competències lingüístiques a primària, a secundària, a la universitat, en adults o en la societat en general); des de l’àmbit de l’ensenyament (processos d’aprenentatge en espais educatius formals, no formals i informals, metodologies d’ensenyament i aprenentatge, edat d’introducció, ideologies i discursos sobre l’anglès en l’àmbit educatiu, indústries lligades a l’aprenentatge de la llengua); des de la política lingüística universitària (l’anglès com a llengua franca acadèmica, l’impacte del procés d’internacionalització sobre les llengües de la docència, els usos institucionals de les universitats o els usos lingüístics en l’àmbit de la recerca, tant dins dels grups de recerca com en la publicació i la difusió de resultats), des d’un punt de vista de les polítiques lingüístiques familiars (transmissió intergeneracional de llengües, parelles lingüísticament mixtes, estratègies dels progenitors per accelerar l’aprenentatge de l’anglès dels fills, potenciació del consum audiovisual en anglès), des de l’àmbit de l’economia (turisme, nòmades digitals, expatriats, campanyes publicitàries de les marques comercials); des de l’àmbit cultural i audiovisual (música, sèries, pel·lícules, xarxes socials), des d’un punt de vista sincrònic (globalització del consum audiovisual) o diacrònic (el procés de bilingüització de la societat des que es va canviar el francès com a llengua estrangera a les escoles i es va adoptar l’anglès), entre d’altres.

Cal afegir que, a part de la possibilitat de publicar dins la part monogràfica del volum, les persones interessades poden, com és habitual, enviar articles per a la secció miscel·lània de tema lliure en el marc de les temàtiques pròpies de la revista.

Treballs de Sociolingüística Catalana publica els articles preferentment en català, però també rebem de grat articles de qualitat en altres llengües com el castellà, l’anglès, el francès, l’italià, el portuguès i gallec, i l’alemany d’autors de fora del domini lingüístic català. Els articles han de tenir una extensió màxima de 40.000 caràcters amb espais (incloent-hi els annexos), i en el cas de les ressenyes, l’extensió màxima és de 10.500 caràcters amb espais. La data màxima per a la recepció d’articles per al número 35 és l’1 de març de 2024, mitjançant el formulari de la pàgina web <http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/information/authors>. S’aconsella als autors consultar les normes de publicació de la revista <http://revistes.iec.cat/revistes224/index.php/TSC/about/submissions> abans de redactar els textos. Com és preceptiu, tots els articles han de passar per dues avaluacions externes i anònimes abans de la seva acceptació per a la publicació. És recomanable que ens envieu una proposta abans mitjançant l’adreça de gestió tsc(arrova)iec(punt)cat.

Treballs de Sociolingüística Catalana és des del 1977 l’anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística (abans Grup Català de Sociolingüística), filial de l’Institut d’Estudis Catalans. D’acord amb els objectius estatutaris de la Societat, Treballs de Sociolingüística Catalana estimula i reflecteix la recerca en sociolingüística, entesa en el sentit ampli i integrador que l’ha caracteritzada en els països de llengua catalana. Són doncs benvinguts a la revista tots els articles inèdits en els camps de la sociologia de la llengua, l’antropologia de la llengua, el variacionisme, la psicologia social de la llengua, la política i planificació lingüístiques i el dret lingüístic, etc., especialment els referits a la nostra àrea lingüística i als processos de normalització lingüística, de manera preferent en llengua catalana. Les persones destinatàries de la revista són tant especialistes en sociolingüística, dins i fora dels àmbits universitaris, com ciutadans amatents a conèixer en profunditat la situació sociolingüística als nostres països. Podeu accedir al contingut de la revista mitjançant la pàgina web <http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/>. La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit un índex d’impacte de 10 (ICDS) en la Matriu d’Informació de l’Avaluació de Revistes (MIAR) i s’indexa en diferents bases de dades, entre les que destaca JCR (ESCI, WoS) i Linguistic Bibliography, té la màxima avaluació en el sistema CARHUS, i ha obtingut el Segell de Qualitat FECYT de reconeixement de la qualitat editorial i científica. També és considerada dins del primer quartil (C1) de Dialnet métricas en les àrees de filologia i lingüística.

Des de la seua fundació (1976) i fins al número 14/15 (2000) la revista va ser dirigida per Francesc Vallverdú i publicada per Editorial Tres i Quatre. El número 16 (2002) va estar a càrrec de Francesc Vallverdú i Emili Boix, mentre que a partir del 17 aquest darrer n’és el director. El número 14-15 (2000) va estar dedicat als «Aspectes sociolingüístics de la immigració extraeuropea als Països Catalans», el 16 (2002) a «Llengua i societat al País Valencià», el 17 (2003) a «L’ús oral del català. Dades, reflexions i propostes», el 18 (2004) a «La situació sociolingüística a les Illes Balears», el 19 (2006) a «La situació sociolingüística a Andorra», el 20 (2010) a «Llengua i ensenyament», el 21 (2011) a «La sociolingüística catalana, balanç i reptes de futur», el 22 (2012) a «Els usos lingüístics a Catalunya. Balanç i perspectives de futur» i «Competències, representacions i usos de la llengua en l’àmbit juvenil», el 23 (2013) a «La sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana», el 24 (2014) a «Les ideologies lingüístiques», el 25 (2015) a «L’avaluació de la implantació de la normativa lingüística», el 26 (2016) a «Les llengües en les TIC», el 27 (2017) a «La transmissió lingüística intergeneracional», el 28 (2018) a «Llengua i poder», el 29 (2019) a «La llengua catalana i la mundialització», el 30 (2020) a les «Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants», el 31 (2021) a «L’estandardologia comparada: teoria i pràctica», el 32 (2022) a «L’avaluació de les polítiques lingüístiques», el 33 (2023) a «Llengua i economia», i el 34 (2024) a «Llengües, mobilitat i migracions».