Sostenibilitat pesquera i salut humana

Autors/ores

  • Stefania Minuto Universitat de Girona (UdG)
  • Angel Izquierdo Institut Català d’Oncologia (ICO)
  • Elsa Lloret Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
  • Ricard Bou Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
  • Sebastián Biton-Porsmoguer Universitat de Girona (UdG)
  • Manuel Alcaide Universitat de Girona (UdG)
  • Arnau Carreño Universitat de Girona (UdG)
  • Montserrat Demestre Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)
  • Alfredo García de Vinuesa Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC)
  • Joan San Universitat de Girona (UdG)
  • Sílvia Gómez Universitat de Girona (UdG)
  • Josep Lloret Universitat de Girona (UdG)

Paraules clau:

pesca sostenible, salut humana, seguretat alimentaria, omega-3, dieta mediterrània, ecosistemes marins.

Resum

Els oceans proporcionen una sèrie de béns i serveis fonamentals, entre els quals hi ha la producció de bona part de l’oxigen que respirem; la regulació del clima i la mitigació de l’escalfament del planeta, i l’aprovisionament d’aliments. La difusió dels beneficis del consum de peix dins de la dieta mediterrània, en relació amb la salut dels consumidors pel seu contingut en omega-3 i altres nutrients, i amb la sostenibilitat ambiental, contribueix sens dubte al fet que cada vegada més es valori millor la qualitat dels productes pesquers, i també emfatitza la necessitat de recuperar i conservar els ecosistemes marins per tal de preservar i garantir la salut dels estocs pesquers, en un sistema alimentari sostenible. La sobreexplotació pesquera, el canvi climàtic i altres factors com la contaminació marina, la presència de patògens i de biotoxines, l’eutrofització (que causa desoxigenació), l’acidificació de les aigües i les espècies exòtiques posen en risc l’obtenció dels omega-3 necessaris per a la salut humana. Són greus problemes que afecten els hàbitats marins i la biodiversitat marina i, finalment, els recursos pesquers. Per aquest motiu cal proposar fonts noves d’omega-3 i alhora permetre la recuperació de les poblacions d’espècies sobreexplotades, així com donar suport als sistemes de pesca més sostenibles com la pesca artesanal. El 2022 va ser declarat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) l’Any Internacional de la Pesca i l’Aqüicultura Sostenible, amb l’objectiu de conscienciar de la importància que la pesca i l’aqüicultura a petita escala tenen per a la seguretat alimentària i la nutrició, l’erradicació de la pobresa i l’ús sostenible dels recursos naturals. Aquests sistemes productius a petita escala representen un exemple per promoure els canvis necessaris per assolir un sistema alimentari marí sostenible.

Biografies de l'autor/a

Elsa Lloret, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)



Alfredo García de Vinuesa, Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC)



Descàrregues

Com citar

Minuto, S., Izquierdo, A., Lloret, E., Bou, R., Biton-Porsmoguer, S., Alcaide, M., Carreño, A., Demestre, M., García de Vinuesa, A., San, J., Gómez, S., & Lloret, J. (2022). Sostenibilitat pesquera i salut humana. TECA: Tecnologia I Ciència Dels Aliments, 21, 4–16. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/TECA/article/view/150215

Número

Secció

Articles