https://revistes.iec.cat/index.php/TC/issue/feedComunicació. Revista de recerca i d'anàlisi2023-11-29T11:37:13+00:00Marc Angrill Jordàrevistacomunicacio@correu.iec.catOpen Journal Systems<p>Revista bianual, des de 2010, de la <a href="http://scc.iec.cat/filial/ViewPage.action?siteNodeId=460&languageId=1&contentId=-1" target="_blank" rel="noopener">Societat Catalana de Comunicació</a>, filial de l'<a href="http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp">Institut d'Estudis Catalans</a>. Neix l'any 1991 com a <em>Treballs de Comunicació</em>.</p>https://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/150742Publicacions de la Societat Catalana de Comunicació2023-11-29T11:37:13+00:00Consell de Redacciórevista.sct@correu.iec.cat2023-11-29T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/150731La campanya del post-Procés. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 20212023-11-17T12:21:13+00:00Carlota M. Moragas-Fernándezcarlotamaria.moragas@urv.catReinald Besalúreinald.besalu@urv.cat2023-11-29T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/150729Les eleccions catalanes del 14-F de 2021: eleccions de canvi2023-11-17T11:30:50+00:00Francesc Pallarésfrancesc.pallares@upf.edu<p>Aquest assaig presenta, a mode introductori d’aquest número especial, quines van ser les claus que van marcar la convocatòria de les eleccions del 14 de febrer de 2021. Per a fer-ho, revisa tres aspectes rellevants. Primerament, repassa el context polític que va envoltar la celebració dels comicis, marcat per la inhabilitació del president Quim Torra, el canvi d’orientació en el Govern central, la judicialització del Procés i les tensions en el si de l’independentisme, però també per la crisi sanitària derivada de la pandèmia de la covid-19. En segon lloc, el text descriu breument quines van ser les candidatures que van obtenir representació i de quina manera van enfocar la campanya. I, finalment, s’analitzen els resultats de la convocatòria, en què es revisen elements com la participació i l’abstenció, l’orientació del vot i l’estructura del Parlament de Catalunya. D’aquesta manera, els lectors poden tenir una idea precisa de la situació política en què es van convocar les eleccions del 14 de febrer de 2021 abans d’entrar en profunditat en cadascun dels articles del número monogràfic.</p>2023-11-29T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/150730La diversificació de les estratègies comunicatives. Temes i metàfores en els espots electorals de la campanya del 14-F2023-11-17T11:46:23+00:00Arantxa Capdevilaarantxa.capdevila@urv.catCarlota M. Moragas-Fernándezcarlotamaria.moragas@urv.cat<p><strong>Els espots electorals són un dels elements clau en l’estratègia electoral dels partits polítics perquè els permeten construir i enviar missatges al seu electorat sense haver de passar pel filtre periodístic. Els espots permeten plantejar els marcs cognitius dels principals temes que consideren rellevants i presentar-los de manera directa i atractiva al seu electorat. En aquest article, considerem la metàfora com una eina estilística i cognitiva que permet l’anàlisi tant dels universos conceptuals que presenten els partits polítics com de l’estratègia persuasiva que els dona validesa. A partir d’aquesta constatació, en primer lloc, s’han identificat els temes principals definits pels partits polítics durant la campanya i, en segon lloc, les metàfores utilitzades per a definir-los i fer-los persuasius. L’anàlisi constata que en aquestes eleccions hi va haver una diversificació tant en els temes tractats com en les metàfores emprades, i això permet parlar d’un trencament de les estratègies comunicatives dels blocs independentista i constitucionalista.</strong></p>2023-11-29T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/150735Les eleccions com a pugna. Anàlisi de les enquestes electorals als mitjans de comunicació durant la campanya dels comicis catalans del 20212023-11-24T08:21:35+00:00Roger Cuartiellesroger.cuartielles@upf.eduAleix Martí-Danésaleix.marti@upf.eduReinald Besalúreinald.besalu@urv.cat<p>Aquesta recerca analitza la cobertura mediàtica de les enquestes electorals durant la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2021 a través d’una mostra de 134 peces informatives de mitjans de comunicació estatals i autonòmics. La metodologia és híbrida. D’una banda, quantitativament es detecten els sondejos utilitzats, l’enquesta més mencionada i el pronòstic amb un grau d’encert més elevat. De l’altra, amb una anàlisi d’enquadrament (<em>framing</em>), s’estudia el tractament mediàtic dels resultats demoscòpics. S’evidencia que l’ús i la reproducció de les enquestes és de caràcter heterogeni, amb una forta preeminència d’organismes públics com el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). L’enquadrament de pugna/joc impregna tota la cobertura informativa i situa el discurs mediàtic en escenaris resultistes que prioritzen l’expectació i l’interès pel guanyador com a valor noticiable, en una lògica de competició que presenta les enquestes com un element més de la pugna partidista i no pas com un instrument d’informació constructiva per al debat públic.</p>2023-11-29T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/150736La dinàmica ecològica de la polarització política a Catalunya. Anàlisi de l’estructura en comunitats de la xarxa de debat Twitter durant la campanya de les eleccions del 14-F2023-11-28T08:26:29+00:00Frederic Guerrero-Soléfrederic.guerrero@upf.edu<p>Les eleccions catalanes del 14 de febrer de 2021 es van veure marcades, com ja havia passat amb les eleccions espanyoles de 2019, per la irrupció de l’extrema dreta de Vox al Parlament. A més, van ser unes eleccions de recomposició dels partits independentistes, després dels fets de l’1 d’octubre de 2017 i de l’aplicació de l’article 155 per part del Govern espanyol (Guerrero-Solé, 2022). De nou, Twitter va ser una de les plataformes en què es va centrar el debat polític durant la campanya electoral. Tant la recomposició de l’anomenat <em>sector independentista </em>com l’impacte de la irrupció de Vox en l’escenari polític van tenir una expressió en l’estructuració de les comunitats d’usuaris a la plataforma de microblogs (<em>microblogging</em> <em>platform</em>). Aprofitant una línia de recerca molt ben establerta en els estudis de xarxes socials a Catalunya, aquest treball analitza la dinàmica d’evolució de l’estructura en comunitats dels partits polítics en els debats a Twitter fruit de la incorporació a aquesta estructura d’un nou actor com és l’extrema dreta de Vox. L’estudi conclou que, com en el cas dels mitjans (Scolari, 2012), les xarxes d’interacció entre grups ideològics s’han d’estudiar des d’una perspectiva ecològica, tenint en compte l’impacte de l’emergència d’un nou actor en el sistema de partits. Aquesta perspectiva es contraposa a la tendència generalitzada d’analitzar la polarització des de la bipolaritat nord-americana, com en el cas de les dinàmiques d’exposició selectiva (Trilling, Klingeren i Tsfati, 2017), per exemple, i dibuixa un nou esquema de comprensió de la polarització i de les distàncies ideològiques entre grups i partits polítics.</p>2023-11-29T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/150740La confrontació com a bandera. Anàlisi del discurs polític de Vox a les eleccions catalanes del 20212023-11-29T11:15:56+00:00Aleix Martí-Danésaleix.marti@upf.eduJavier Antón-Merinojavieram@ubu.esEduardo Tena-Sanzedtesanz95@gmail.com<p>La campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2021, primera convocatòria electoral catalana després de les eleccions excepcionals convocades pel president Mariano Rajoy el 2017, va introduir una novetat important en el mapa polític català: la participació de Vox en els comicis autonòmics catalans. Aquesta novetat es va sumar al context insòlit de l’organització d’unes eleccions durant la pandèmia de la COVID-19. En aquesta recerca s’analitza el contingut discursiu que utilitza la formació de dreta radical Vox per afrontar aquests comicis, a partir de la classificació dels principals components del seu discurs polític en els mítings realitzats durant la campanya i al programa electoral. S’arriba a la conclusió que els continguts discursius utilitzats durant la campanya per Vox es basen, principalment, en la confrontació amb el moviment independentista català, i deixen de banda altres temàtiques com la immigració o la confrontació amb el moviment feminista.</p>2023-11-29T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023