https://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/issue/feedRevista de la Societat Catalana de Química2023-12-15T00:00:00+00:00Ciril Jimenociril.jimeno@iqac.csic.esOpen Journal Systems<p>Revista anual de la <a href="http://scqhistoric.iec.cat/scq/index.html" target="_blank" rel="noopener">Societat Catalana de Química</a>, filial de l'<a href="http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp">Institut d'Estudis Catalans</a>. Va néixer l’any 2000.</p>https://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/article/view/150841Activitats destacades de la Societat Catalana de Química2023-12-12T13:39:11+00:00Redacció Revistarscq@iec.cat2023-12-15T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/article/view/150828Editorial2023-12-12T09:59:42+00:00Montserrat Heras Corominasmontserrat.heras@udg.eduCiril Jimeno Molletciril.jimeno@iqac.csic.es2023-12-15T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/article/view/150829Síntesi i aplicacions de 2(1<i>H</i>)-pirazinones2023-12-12T10:03:07+00:00Gerard Riesco-Llachrscq@iec.catJohn A. Joulerscq@iec.catMarta Planasrscq@iec.catLidia Feliurscq@iec.cat<p>Les 2(1<em>H</em>)-pirazinones són presents en una gran varietat de productes naturals. A més, la seva preparació constitueix una etapa clau en la síntesi d’un gran nombre de compostos bioactius. En aquest article es revisen dos dels mètodes principals de síntesi de 2(1<em>H</em>)-pirazinones a partir de precursors acíclics: la condensació d’un α-aminoàcid amida amb un compost 1,2-dicarbonílic i la reacció entre un halur d’oxalil i un α-aminonitril. Aquest darrer mètode condueix a la formació de 3,5-dihalo-2(1<em>H</em>)-pirazinones que serveixen de base per a l’obtenció de pirazinones altament funcionalitzades.</p>2023-12-15T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/article/view/150830Nous mètodes computacionals basats en grafs per a tractar la reactivitat química i la catàlisi2023-12-12T10:19:32+00:00Diego Garay-Ruizrscq@iec.catEnric Petrusrscq@iec.catCarles Borscq@iec.cat<p>El creixement exponencial del poder de la computació ha comportat un impuls decisiu en la capacitat de predicció de la química teòrica i computacional. Malgrat aquests avenços, l’estudi de la reactivitat en sistemes químics complexos que implica el tractament de xarxes de reaccions molt denses és dificultós. En aquest article mostrem tres mètodes nous que permeten crear, tractar i processar d’una manera eficient i automàtica cicles catalítics i xarxes de reaccions complexes. En primer lloc presentem una eina per a predir la freqüència de recanvi en cicles catalítics, tant en la catàlisi homogènia com en l’heterogènia. En segon lloc, tractem el que hem anomenat POMSimulator, un mètode que permet determinar mapes de reacció, predir l’especiació en funció del pH i de les concentracions, i també els mecanismes de formació dels òxids moleculars. Finalment, presentem OntoRXN, una nova ontologia orientada a definir formalment els mecanismes de reacció, que facilita el tractament i el processament d’aquesta informació química complexa.</p>2023-12-15T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/article/view/150831El sistema de <i>solera</i> per a la criança de vins i begudes espirituoses: un model gràfic2023-12-12T10:23:59+00:00Ciril Jimenociril.jimeno@iqac.csic.es<p>El sistema de <em>solera</em> per a la criança de vins i begudes espirituoses és un mètode dinàmic en què el contingut de les botes superiors (més jove) es va mesclant a poc a poc amb el de les botes inferiors (més vell) fins que és embotellat. En aquest article es proposa un mètode gràfic fet amb un full de càlcul que permet visualitzar i seguir l’evolució del temps d’envelliment en tots els nivells del sistema de <em>solera</em>.</p>2023-12-15T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/article/view/150832Disseny i síntesi d’inhibidors de cisteïna-proteases2023-12-12T10:33:59+00:00Florenci V. Gonzálezrscq@iec.cat<p>A partir del mecanisme d’acció dels enzims, s’han dissenyat molècules menudes que actuen com a inhibidors de cisteïna-proteases. Aquests inhibidors s’han sintetitzat i assajat contra cisteïna-proteases parasitàries relacionades amb malalties infeccioses. Els inhibidors tenen una estructura general amb dues parts: una de peptidomimètica, reconeguda pel centre actiu, i una de reactiva, en què un grup electròfil (<em>warhead</em>) reacciona amb la cisteïna. La reactivitat d’aquesta última part amb el tiol de la cisteïna determina la cinètica d’inhibició.</p>2023-12-15T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/article/view/150833Acoblaments C–H impulsats per iode hipervalent2023-12-12T10:36:28+00:00Wei Wen Chenrscq@iec.catAna Belén Cuencarscq@iec.catAlexandr Shafirrscq@iec.cat<p>Els reactius orgànics que contenen un substituent de iode hipervalent són omnipresents en la síntesi orgànica, notablement com a oxidants i també com a agents electròfils de transferència de grups. A la darrera dècada, ha sorgit una nova estratègia de funcionalització de grups C–H basada en la transferència d’un grup alifàtic des d’un fragment d’aril-λ<sup>3</sup>-iodat cap a posicions C–H del mateix anell aromàtic, mitjançant processos de reordenació sigmatròpica. Aquest article recull les contribucions recents del nostre grup en aquests tipus de processos d’acoblament oxidatiu per a generar diverses famílies d’iodarens <em>orto</em>- i <em>para</em>-funcionalitzats.</p>2023-12-15T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/article/view/150834Retorn als inicis de la química teòrica i computacional de Catalunya2023-12-12T10:46:06+00:00Rosa Caballol Lorenzorscq@iec.cat<p>En aquest article recorrem els primers temps de la química teòrica i computacional de Catalunya, en reconeixença dels pioners que van possibilitar que aquesta branca de la química en sigui avui un dels motors. La consolidació i el reconeixement que ha assolit es deuen a les recerques específiques que han permès aportar claus d’interpretació i de predicció en diferents camps de la química, dels materials i de la bioquímica, però també, a la potent xarxa col·lectiva que va trobar les vies per a fer visible el paper tan important d’aquesta especialitat.</p>2023-12-15T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/article/view/150835Síntesi de <i>metal-organic frameworks</i> i la seva immobilització en superfícies2023-12-12T10:54:00+00:00Andrea Suárez-Herrerarscq@iec.catArántzazu González-Camporscq@iec.cat<p>Els marcs orgànics metàl·lics (MOF, de <em>metal-organic framework</em>) són materials porosos fets d’ions metàl·lics enllaçats a lligands orgànics mitjançant enllaços de coordinació, en què s’obtenen com a resultat estructures amb dues o més dimensions d’unitats repetibles. Últimament, la investigació sobre l’ús de MOF en biologia ha portat a la creació de MOF biològics (BioMOF). A més, la preparació de pel·lícules de MOF i el creixement en superfícies són necessaris per a incorporar MOF en dispositius i produir MOF de superfície coordinada (SURMOF, de <em>surface-coordinated metal-organic framework</em>). En aquest article es presenten la classificació, la síntesi i les aplicacions dels SURMOF.</p>2023-12-15T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/article/view/150836Celebrem el Premi Nobel de Química 2022. Com la química clic i la química bioortogonal estan transformant la biomedicina?2023-12-12T10:56:59+00:00Benjamí Oller-Salviarscq@iec.cat<p>La química clic i la química bioortogonal han obert nous camins en la modificació de sistemes complexos i han contribuït a posar la química a l’abast de tothom. La química clic permet enllaçar molècules altament funcionalitzades d’una manera ràpida, senzilla i robusta, mentre que la química bioortogonal permet realitzar modificacions en entorns biològics. Tant una química com l’altra ofereixen moltes possibilitats i han obert nous horitzons en camps com la biomedicina, entre d’altres. Dins de la biomedicina, la química clic i la química bioortogonal permeten generar eines tant per a entendre fenòmens en cèl·lules i organismes com per a generar nous fàrmacs i estratègies terapèutiques.</p>2023-12-15T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/article/view/150837Projecte Articles Mirall. Les regles de l’aromaticitat2023-12-12T11:01:03+00:00Miquel Solàmiquel.sola@udg.edu<p>El 1931, Erich Hückel va publicar un article transcendental, la llavor de la que ara és la famosa fórmula 4<em>n</em> + 2, la regla de l’aromaticitat en annulens que porta el seu nom. Des d’aleshores, el recompte d’electrons s’ha estès a altres classes de compostos, fet que ha generat una multitud de regles que intenten descriure el concepte d’aromaticitat i el seu impacte en la química.</p>2023-12-15T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/article/view/150838Químics catalans al món: Alicia Casitas Montero2023-12-12T13:27:29+00:00Alicia Casitas Monterocasitasm@chemie.uni-marburg.de2023-12-15T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/article/view/150839Químics catalans al món: Joan Serrano Plana2023-12-12T13:31:25+00:00Joan Serrano Planajoan.serranoplana@nature.com2023-12-15T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 https://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/article/view/150840Entrevista a Alexandre Cevallos, director tècnic de Lucta, S. A. i president de l’AEFAA2023-12-12T13:35:25+00:00Ciril Jimeno Molletciril.jimeno@iqac.csic.esMontserrat Heras Corominasrscq@iec.cat2023-12-15T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023