La miniaturització de materials metal·lorgànics a escala nanomètrica és una estratègia emergent per al desenvolupament de noves nanoestructures d’una gran diversitat composicional, estructural i morfològica. Aquests nous nanomaterials, molts d’ells porosos, poden presentar un ventall variat de propietats i, en conseqüència, poden ser utilitzats en diverses àrees tecnològiques, sigui en l’emmagatzematge o la separació de gasos i catàlisis, sigui per formar nous sensors, nanotransportadors de fàrmacs i agents de contrast. Immersos en el desenvolupament d’aquestes nanoestructures, el nostre grup de recerca està actualment desenvolupant una nova aproximació basada en l’ús de biomolècules com a lligands
orgànics que, coordinades amb ions metàl·lics, permetin la creació de nanoarquitectures metal·lobiomoleculars. Aquestes
nanoestructures combinaran les propietats dels nanomaterials metal·lorgànics (per exemple, la porositat) amb les propietats
intrínseques de les biomolècules, com ara la biocompatibilitat, el reconeixement selectiu o la quiralitat. En aquesta comunicació s’exposaran els últims avanços efectuats en el desenvolupament de noves metodologies sintètiques i el seu ús per sintetitzar les primeres nanoestructures metal·lobiomoleculars formades per aminoàcids com l’àcid aspàrtic (Asp) i la cisteïna (Cys).

Paraules clau: Nanotecnologia, microfluídica, nanofibres, biomolècules, aminoàcids, polímers de coordinació.