Revista de la Societat Catalana de Química, Núm. 10 (2011)

Imatge per a la portada

Interacció entre filtres solars (DOI: 10.2436/20.2003.01.32)

Mireia Marín, Virginie Lhiaubet-Vallet, Òscar Jiménez, Olga Gorchs, Carles Trullas, Miguel Ángel Miranda

Resum


Els protectors solars s’utilitzen per protegir la pell de la radiació solar ultraviolada (UV), particularment de l’UVA i UVB. Una característica important que hauria de tenir un filtre solar és la fotoestabilitat. És a dir, després d’irradiar un filtre UVA o UVB aquest hauria de romandre invariable. Tanmateix, molts filtres presenten certa reactivitat. Un conegut exemple és el del tert-butilmetoxidibenzoilmetà (BM-DBM, també conegut com avobenzona) que, malgrat la seua fotolabilitat, és un filtre UVA utilitzat habitualment. En la formulació de molts protectors solars s’utilitzen almenys dos filtres per tal de cobrir tot l’espectre UV. Això pot donar lloc bé a un efecte sinergètic que afavoreix la fotoestabilització dels filtres, o bé a una acceleració de la descomposició d’aquestos. La millora de l’estabilitat dels filtres solars UV rau en el fet d’entendre les propietats fotoquímiques i fotofísiques d’aquestes combinacions de filtres. Tot i això, fins ara no existia una metodologia generalment acceptada per tal d’estudiar de manera sistemàtica els efectes d’aquestes combinacions. En aquest treball s’ha centrat l’atenció en l’estudi de les interaccions de l’avobenzona combinada amb sis filtres UV
comercials. A partir d’aquests compostos s’ha dissenyat una
estratègia per tal d’investigar la fotoestabilitat dels protectors
solars d’una manera més sistemàtica, tenint en compte els
diferents processos que poden donar-se considerant aquestes
combinacions.

Paraules clau: Fotòlisi de Flaix Làser, Filtres UV, Avobenzona, Oxigen singlet, Estat excitat triplet, fotostabilitat.


Text complet: PDF


Creative Commons License
Aquesta obra és subjecta  llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

ISSN: 2013-9853 (edició electrònica); 1576-8961 (edició impresa).

Les revistes de l'IEC allotjades a l'Hemeroteca Científica Catalana utilitzen com a descriptors les 15 propietats recomanades al Dublin Core Metadata Element Set, versió reduïda de la norma ISO 15836 (2009).

Indexada a: RACO

 

Adreça postal

Societat Catalana de Química
Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47
08001 Barcelona
Telèfon: +34 935 529 106
Fax: +34 932 701 180
rscq@iec.cat

http://revistes.iec.cat/index.php/RSCQ/index