TALP, un nou mètode de determinació d’estructures cristal·lines de fàrmacs i compostos moleculars per difracció de pols

Resum

La difracció de pols és una eina molt potent per a la determinació d’estructures cristal·lines de compostos tant iònics
com moleculars quan no es disposa de monocristalls. Pel que fa als segons, les millores en els mètodes en l’espai directe dels darrers anys permeten tractar estructures cada cop més complexes malgrat les limitades resolucions espacials (dhkl) de les dades, sobretot per a molècules orgàniques. En aquest treball, es descriu i s’utilitza un nou mètode en l’espai directe, TALP, en el qual es combinen algoritmes de cerca (aleatòria o assistida amb la funció de rotació) amb afinaments per mínims quadrats ràpids de les coordenades atòmiques. Les intensitats del diagrama s’extreuen amb un procediment en tres passos i el model molecular es defineix a partir de les coordenades atòmiques, restriccions de distància i enllaços de lliure rotació. TALP ha resolt estructures amb tretze angles de torsió i amb més d’una molècula independent a la unitat asimètrica a partir de dades de difracció de pols de laboratori i utilitzant models teòrics. Com a exemple, s’explica la redeterminació pas a pas d’una estructura ja coneguda, la de l’(S)-ibuprofèn, amb TALP.

Paraules clau: Difracció de pols, difracció de raigs X, radiació sincrotrònica, determinació estructural, estructura cristal·lina, compostos moleculars, fàrmacs.