Funcionalització d’o-carborans iodats per obtenir estructures dendrimèriques útils en aplicacions mèdiques (DOI: 10.2436/20.2003.01.25)

Autors/ores

  • Ariadna Pepiol Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)
  • Albert Vaca Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)
  • Clara Viñas Institut de Ciència de Materials de Barcelona ICMAB-CSIC
  • Francesc Teixidor Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)

Paraules clau:

carborans, iode, agents de contrast, raigs X, dendrons, captura de neutrons, BNCT, EINS.

Resum

L’1,2-dicarba-closo-dodecaborà, l’o-carborà, és un clúster icosaèdric format per deu vèrtexs de bora–hidrogen i dos vèrtexs de carboni–hidrogen en posició adjacent. Aquesta molècula és químicament molt versàtil, ja que presenta una reactivitat diferenciada segons el tipus de vèrtex, la qual cosa en permet la derivatització en funció de l’aplicació mèdica desitjada. Al nostre grup de recerca, tenim una gran experiència en reaccions de substitució electrofílica sobre els àtoms de bor, sobretot per tal d’obtenir derivats B-iodats de l’o-carborà que
continguin un elevat nombre d’àtoms de iode per molècula. Aquesta condició els converteix en bons candidats per ser usats com a agents de contrast opacs als raigs X en ciments ossis polimèrics de metilmetacrilat. Els enllaços de bor–iode d’aquests carborans poden ser posteriorment derivatitzats amb diferents grups orgànics funcionals, tot formant nous vèrtex de bor–carboni i obtenint, així, molècules útils com a nuclis d’estructures de tipus dendró. El creixement dendrimèric d’aquests nuclis es du a terme mitjançant reaccions d’acoblament amb altres clústers de carborà funcionalitzats, tot obtenint molècules amb
un elevat contingut en àtoms de bor, molt útils com a agents
anticancerosos en la tècnica BNCT (Boron Neutron Capture
Therapy).

Paraules clau: carborans, iode, agents de contrast, raigs X,
dendrons, captura de neutrons, BNCT, EINS.

Biografies de l'autor/a

Ariadna Pepiol, Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)

A. Pepiol és llicenciada en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (2005) i actualment està realitzant la tesi
doctoral sobre la funcionalització de clústers d’o-carborà per ser usats en diferents aplicacions mèdiques a l’Institut de Ciència dels Materials de
Barcelona del CSIC. 

Albert Vaca, Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)

A. Vaca es llicenciat en química per la Universitat de Barcelona (2000) i doctor en química per la Universitat Autònoma de Barcelona (2007). Actualment és investigador a la Queen’s Universtiy de Belfast, on treballa en col!laboració amb multinacionals com Invista o Petronas per millorar l’eficiència i reduir les emissions atmosfèriques de processos químics o petroquímics emprant líquids iònics. 

Clara Viñas, Institut de Ciència de Materials de Barcelona ICMAB-CSIC

C. Viñas es llicenciada en ciències químiques per la U.A.B (1975), en Farmàcia per la U.B. (1980) i doctora en Farmàcia (1991). Va iniciar-se en la recerca als laboratoris del Prof. R.W. Rudolph a la University of Michigan. Va treballar a la industria i posteriorment al Laboratori Municipal de Sabadell del que en va ésser la directora. L’any 1992, va guanyar una plaça de Científica Titular del CSIC a l’ICMAB. Va passar a Investigadora Científica l’any 2002 i es Professora d’Investigació des del 2006. Ha dirigit 7 tesis doctorals i 12 màsters, ha publicat més de 230 articles científics en revistes incloses al SCI, 18 capítols de llibre i 1 capítol d’enciclopèdia, entre altres. 

Francesc Teixidor, Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)

F. Teixidor es va llicenciar en ciències químiques per la U.A.B. l’any 1975 i s’hi va doctorar el 1979. Va fer una estada post-doctoral a la University of Michigan amb el Prof. R.W. Rudolph durant dos anys i mig.
De tornada a Barcelona, es va incorporar a la U.A.B. com a Professor Adjunt de Química. L’any 1987 va guanyar una plaça d’Investigador Científic del CSIC a l’ICMAB i n’és Professor d’Investigació des de l’any 1999. Ha dirigit 21 tesis doctorals i 20 màsters i ha publicat més de 293 articles científics en revistes incloses al SCI, 25 capítols de llibre i 1 capítol d’enciclopèdia, entre altres aportacions científiques. 

Descàrregues

Publicat

2011-12-27

Número

Núm. 10 (2011)

Secció

Articles

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista de la Societat Catalana de Química per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Química (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de la Societat Catalana de Química.
  2. Els autors responen davant la Societat Catalana de Química, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat Catalana de Química, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. Revista de la Societat Catalana de Química no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.