Celebrem el Premi Nobel de Química 2021. La reinvenció de l’organocatàlisi asimètrica Autors/ores Albert Moyano Universitat de Barcelona Paraules clau: Catàlisi asimètrica, organocatàlisi, quiralitat molecular, síntesi estereoselectiva. Resum La concessió del Premi Nobel de Química 2021 als professors Benjamin List i David MacMillan pel desenvolupament de l’organocatàlisi asimètrica no va constituir cap sorpresa. En l’actualitat, l’organocatàlisi asimètrica s’empra en laboratoris acadèmics i en la indústria per a la construcció de molècules complexes amb propietats específiques partint de materials senzills. En aquest article, s’expliquen seqüencialment: a) la importància de la catàlisi asimètrica; b) el tret diferencial de l’organocatàlisi asimètrica; c) els elements essencials de les aportacions de List i de MacMillan, situant-les en llur context històric, i d ) les claus de l’èxit de l’organocatàlisi asimètrica. Biografia de l'autor/a Albert Moyano, Universitat de Barcelona Albert Moyano va néixer el 1955 a Barcelona. És llicenciat en química per la Universitat de Barcelona (UB, 1978), on també es va doctorar en química orgànica, sota la direcció del doctor Fèlix Serratosa. Després d’una estada postdoctoral a la Universitat de Grenoble (1985-1986) amb el doctor Andrew Greene, on va prendre contacte amb la síntesi asimètrica, tornà a la UB, on és catedràtic des del 2003. Les seves línies de recerca actuals se centren en nous mètodes de catàlisi asimètrica i en l’estudi dels processos de trencament espontani de la simetria especular. Descàrregues PDF Número Núm. 21 (2022) Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista de la Societat Catalana de Química per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Química (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de la Societat Catalana de Química.Els autors responen davant la Societat Catalana de Química, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Química, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Revista de la Societat Catalana de Química no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
