Celebrem el Premi Nobel de Química 2020. Les eines CRISPR-Cas d’edició genètica

Autors/ores

  • Lluís Montoliu Centro Nacional de Biotecnología (CNB-CSIC), Madrid

Paraules clau:

Edició genètica, edició genòmica, edició gènica, CRISPR-Cas9, nucleases, teràpia gènica.

Resum

A principis del mes d’octubre passat, la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències va decidir atorgar el Premi Nobel de Química 2020 a dues investigadores: la francesa Emmanuelle Charpentier i la nord-americana Jennifer Doudna, per haver desenvolupat un mètode d’edició genètica. No va caldre res més. Tota la comunitat científica va saber que es premiaven les eines CRISPR-Cas, derivades de sistemes de procariotes que, amb el mateix nom, havien estat descrits per Francis Mojica, un investigador de la Universitat d’Alacant que també fou qui proposà aquest acrònim que ja ha fet fortuna: CRISPR.


Biografia de l'autor/a

Lluís Montoliu, Centro Nacional de Biotecnología (CNB-CSIC), Madrid

Lluís Montoliu (Barcelona, 1963) és llicenciat (1986) i doctor (1990) en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona. Actualment és investigador científic del CSIC al Centro Nacional de Biotecnología (CNB) a Madrid, des del 1997. Anteriorment va treballar a Heidelberg (Alemanya) (1991-1995) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1995-1996). També és investigador i membre del Consell Directiu del CIBERER (CIBER de Enfermedades Raras, de l’Instituto de Salud Carlos III, ISCIII), president del Comitè d’Ètica del CSIC i director del node espanyol de la plataforma europea EMMA/Infrafrontier (Arxiu Europeu de Ratolins Mutants). Al CNB lidera el seu laboratori sobre models animals de malalties, centrat en l’estudi de l’albinisme. Va ser pioner en la introducció de les eines CRISPR a Espanya en animals. Presideix dues societats internacionals científiques — la European Society for Pigment Cell Research (ESPCR) i l’Association for Responsible Research and Innovation in Genome Editing (ARRIGE)— i és membre de les juntes directives d’altres societats nacionals — la Sociedad Española de Bioquímica y Biología Molecular (SEBBM), la Sociedad Española de Genética (SEG)— i internacionals — la International Federation of Pigment Cell Societies (IFPCS). Més enllà de la recerca i l’ètica, li interessa molt la divulgació de la ciència.

Centro Nacional de Biotecnología (CNB-CSIC), Madrid

Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras del Instituto de Salud Carlos III (CIBERER-ISCIII), Madrid

Descàrregues

Número

Secció

Articles