Nanocompòsits d’òxid de grafè reduït decorat amb nanopartícules superparamagnètiques d’òxid de ferro

Autors/ores

  • Arnau Bertran Inglada Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)
  • Stefania Sandoval Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)
  • Judith Oró-Solé Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)
  • Àlvar Sánchez Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Física
  • Gerard Tobías Rossell Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)

Paraules clau:

Òxid de grafè reduït, nanopartícules d’òxid de ferro, superparamagnetisme, síntesi assistida per microones.

Resum

La preparació i caracterització, ràpides i senzilles però alhora acurades, de nanocompòsits són punts clau per a la seva transferència al mercat. Aquest article presenta la síntesi de nanocompòsits d’òxid de grafè reduït (RGO) decorat amb nanopartícules d’òxid de ferro superparamagnètiques (SPION), amb control de la mida i la quantitat de nanopartícules sobre les làmines d’RGO, per mitjà d’un procés in situ d’una sola etapa assistit per microones. La descomposició d’oleat de ferro en presència d’àcid oleic com a estabilitzant estèric ha adreçat el problema de l’elevada aglomeració de les nanopartícules que apareix en estudis anteriors i n’ha millorat la monodispersitat d’una manera substancial. Aquests resultats s’han comparat amb els d’un mètode típic sense estabilització estèrica. Finalment s’ha provat que l’ajust d’un model nucli-closca (core-shell) de nanopartícula a les corbes d’imantació mesurades mitjançant un dispositiu SQUID, considerant una distribució log-normal, és un mètode de determinació de mida de partícula preferible enfront del típic mesurament directe d’histogrames en imatges de microscòpia electrònica de transmissió (TEM), per la rapidesa i millor representativitat que suposa del conjunt de la mostra.

Paraules clau: Òxid de grafè reduït, nanopartícules d’òxid de ferro, superparamagnetisme, síntesi assistida per microones.

Biografies de l'autor/a

Arnau Bertran Inglada, Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)

Arnau Bertran Inglada és graduat en química per la Universitat Autònoma de Barcelona (2017) i graduat en física per la mateixa universitat (2017). Va obtenir el màster en ciència i enginyeria de materials avançats per l’Imperial College London (2018). Actualment és estudiant de doctorat en química inorgànica a la Universitat d’Oxford (Regne Unit).

Stefania Sandoval, Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)

Stefania Sandoval va rebre la llicenciatura en química per la Universitat de l’Atlàntic (Colòmbia, 2009) i posteriorment va ser guardonada amb una beca de la Fundació Carolina per cursar un màster en química inorgànica i molecular a la Universitat d’Alcalá de Henares. Va obtenir el doctorat en ciència de materials per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB,
ICMAB, 2016) i actualment treballa com a investigadora postdoctoral al grup del doctor G. Tobías a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) en la síntesi i modificació de nous nanomaterials inorgànics per a aplicacions biomèdiques.

Judith Oró-Solé, Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)

Judith Oró-Solé és doctora en química per la Universitat Autònoma de Barcelona (2008) i llicenciada en ciències químiques per la Universitat de Barcelona (1995). Actualment treballa a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) com a tècnica en microscòpia electrònica dins dels Serveis Cientificotècnics de l’ICMAB.

Àlvar Sánchez, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Física

Àlvar Sánchez és llicenciat en física (1987) i doctor (1992) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha fet estades de recerca al Reial Institut de Tecnologia (KTH) d’Estocolm (Suècia), i al National Institute of Standards and Technology (NIST) de Boulder i a les universitats de Stanford i Estatal d’Iowa, als EUA. Ha obtingut el reconeixement ICREA Acadèmia entre els anys 2013 i 2018. Actualment és catedràtic de física aplicada a la UAB.

Gerard Tobías Rossell, Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)

Gerard Tobías Rossell és llicenciat en química per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 2000) i doctor (UAB, ICMAB, 2004). Va ser investigador visitant a The Ames Laboratory (EUA) i al centre d’Electron Microscopy for Materials Science (EMAT) (Bèlgica). Entre 2004 i 2009 va realitzar una etapa postdoctoral a la Universitat d’Oxford (Regne Unit). El 2009 es va incorporar a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), on actualment és investigador científic del CSIC i lidera el projecte NEST, subvencionat pel Consell Europeu de Recerca.

Descàrregues

Número

Núm. 18 (2019)

Secció

Articles

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista de la Societat Catalana de Química per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Química (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de la Societat Catalana de Química.
  2. Els autors responen davant la Societat Catalana de Química, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat Catalana de Química, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. Revista de la Societat Catalana de Química no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.