Metal·locarborans i biologia molecular: la sorprenent interacció de dos mons aparentment independents

Autors/ores

  • Màrius Tarrés Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)
  • Elisabetta Canetta Cardiff University. School of Biosciences
  • Clara Viñas Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)
  • Francesc Teixidor Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)
  • Adrian J. Harwood Cardiff University. School of Biosciences

Paraules clau:

Metal·locarborans, membranes sintètiques, autoassemblatge, divisió cel·lular, proliferació cel·lular, microscòpia Raman.

Resum

La capacitat d’autoassemblatge dels metal·locarborans ha estat molt investigada recentment. La seva habilitat per formar membranes monocapa ens induí a l’estudi de la interacció d’aquestes membranes sintètiques amb membranes biològiques. Aquest treball evidencia que l’anió cobaltabisdicarballur, [3,3’-Co(C2B9H11)2]− (COSAN), i el seu derivat diiodat, [3,3’-Co(8-I-C2B9H10)2]− (I2-COSAN), poden interaccionar amb membranes biològiques i creuar-les, de manera que s’acumulen a l’interior de cèl·lules vives. En aplicar aquests compostos a diferents tipus de cèl·lules en cultiu, s’indueix una inhibició completa, però alhora reversible, de la proliferació cel·lular, amb una recuperació total de l’activitat de divisió cel·lular un cop extret el metal·locarborà del medi.

Paraules clau: Metal·locarborans, membranes sintètiques, autoassemblatge, divisió cel·lular, proliferació cel·lular, microscòpia Raman.

Descàrregues

Número

Secció

Articles