Revista de Dret Històric Català
https://revistes.iec.cat/index.php/RDHC
<p>La <em>Revista de Dret Històric Català </em>és una publicació anual de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, filial de l'<a href="http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp">Institut d'Estudis Catalans</a>. S'inicia a l'any 2001.</p>Institut d'Estudis Catalansca-ESRevista de Dret Històric Català1578-5300<p>La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors i autores.</p> <p>Els autors/es en el moment de lliurar els articles a la <em>Revista de Dret Històric Català</em> per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:</p> <ol> <li>Cedeixen a la Societat Catalana d'Estudis Jurídics (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la <em>Revista de Dret Històric Català.</em></li> <li>Responen davant la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.</li> <li>És responsabilitat dels autors/es l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.</li> <li>La Societat Catalana d'Estudis Jurídics, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors/es.</li> <li>Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a <a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca"><em>http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca</em></a>. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.</li> <li>La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors/es dels articles publicats.</li> </ol>Sobre la confusió historiogràfica entre «suspensió i supressió» versus «abolició i derogació» de les Constitucions i altres drets de Catalunya
https://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/view/153290
La fi de la Guerra de Successió Espanyola (1701-1713 i 1715-1717), amb el consegüent Decreto de Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña establecida por su Magestad con decreto de diez y seis de enero de mil setecientos y diez y seis, arran de la capitulació de Barcelona l'11 de setembre de 1714, va significar la suspensió del Principat de Catalunya com a entitat política diferenciada, regida fins aleshores per les Constitucions de Catalunya i altres drets. La historiografia ha confós aquesta supressió amb la derogació i l'abolició de les Constitucions de Catalunya. El present treball de revisió bibliogràfica i documental respecte a aquesta qüestió del període constituent a Catalunya iniciat amb la fi de la Guerra de Successió, exposa que el Decret de Nova Planta de la Reial Audiència del Principat de Catalunya promulgat pel vencedor de la Guerra de Successió, Felip V de Borbó, implantat per la força de les armes, a Catalunya va introduir reglamentacions noves diferents, particularment escapçant el marc institucional català rival en la causa borbònica, i va bandejar i ignorar les Constitucions del Principat de Catalunya, però no les va abolir ni derogar específicament, encara que aquest fos el seu desig. Finalment, s'ofereix la reflexió que es tracta, doncs, de drets històrics «vigents», anacrònics potser, però perquè es va escapçar el sistema d'actualització, i que possiblement a la historiografia li ha mancat el coratge de reconèixer-ho. Concloem, així, que les Constitucions de Catalunya van ser suspeses, modificades severament per la força, menystingudes i fetes oblidar, però no han estat pas derogades ni abolides. Oriol de Fàbregues-Boixar
Drets d'autor (c) 2024
2024-03-142024-03-1421113810.2436/20.3004.01.139La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola. Sobirania, autodeterminació i pacte en la relació Catalunya-Espanya
https://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/view/153291
<p>El dictamen <em>La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola</em> representa una fita singular entre les nombroses propostes d’articular les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol que han tingut lloc des del segle XVIII, ja que no es pretén encaixar Catalunya en una estructura autonòmica o federal de l’Estat espanyol, sinó establir una relació entre iguals entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de la República Espanyola. Amb aquesta finalitat i a partir de l’aplicació de principis generals del dret i de referents de dret internacional públic i dret comparat, es defensa el reconeixement d’una sobirania limitada de Catalunya, definida per l’Estatut d’autonomia com a norma relacional entre l’Estat i la Generalitat. Aquest argumentari té per objecte donar suport jurídic a la vigència de l’Estatut d’autonomia de Catalunya aprovat en referèndum el 1931 i als pactes que la Generalitat i el Govern republicà espanyol havien establert des de la proclamació de la República, enfront de la introducció a Catalunya del model d’«Estat integral» previst en la Constitució del 1931.</p>Ferran Armengol Ferrer
Drets d'autor (c) 2024
2024-03-142024-03-1421397010.2436/20.3004.01.140Francesc Maspons i Anglasell i la defensa pública de la voluntat de la ciutadania catalana
https://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/view/153292
Aquest treball vol continuar aprofundint en l’estudi de la mobilització per a la defensa de l’Estatut de Núria empresa pel jurisconsult Francesc Maspons i Anglasell. Els mitjans de comunicació comarcals i nacionals n’ofereixen l’evolució. Una mobilització intensa i ben fonamentada que volia qüestionar l’estructura unitària de la República Espanyola des de la història política i el dret que, a escala internacional, s’anava establint aleshores. Amb pocs recursos, Maspons assolí un destacat estat d’opinió i apuntà circumstàncies en les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol.Lluís Duran
Drets d'autor (c) 2024
2024-03-142024-03-1421718510.2436/20.3004.01.141La restauració de la Generalitat i la disposició transitòria segona de la Constitució espanyola: una exploració sobre els drets històrics de la nació catalana i les seves implicacions
https://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/view/153293
El procés encaminat a fer efectiu l’exercici del dret a decidir de la ciutadania de Catalunya en relació amb el seu futur polític ha entrat en els darrers anys en una situació d’estancament derivada de la incapacitat del sistema constitucional espanyol per a integrar les demandes de reconeixement que se n’han derivat. En aquest context, cal explorar marcs conceptuals alternatius per a resoldre la qüestió relativa a la posició constitucional de Catalunya, de manera que es pugui iniciar una negociació política sobre aquest tema. Els drets històrics, consagrats en l’Estatut d’autonomia de Catalunya a partir del reconeixement de l’autogovern derivat del moment constituent del 14 d’abril de 1931, permeten construir un camp d’entesa per a ressituar el conflicte polític i establir línies de solució a partir de la integració en la Constitució espanyola de l’existència a Catalunya d’una voluntat d’autogovern originària prèvia, reconeguda convenientment amb la restauració de la Generalitat. El present treball desenvolupa l’aplicació de la categoria dels drets històrics en el cas de Catalunya i la seva articulació com a fonament històric del règim actual d’autogovern, per a explorar la seva virtualitat en la configuració d’un espai de negociació que permeti superar el bloqueig actual en relació amb la situació constitucional de Catalunya.Jordi Jaria-Manzano
Drets d'autor (c) 2024
2024-03-142024-03-14218711910.2436/20.3004.01.142La llista dels tinents de rei de Catalunya (1708-1808)
https://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/view/153294
Els tinents de rei foren uns dels militars clau a l’Espanya dels Borbó. Eren nomenats pel rei a través de la Secretaria d’Estat del Despatx de Guerra. Durant el segle XVIII no hi va haver territori espanyol amb més tinents de rei que la Corona d’Aragó. La militarització imposada per Felip V, després de concloure la Guerra de Successió, justificà la seva presència en tot el territori. Tanmateix, fou a Catalunya on aquesta figura adquirí la seva màxima rellevància numèrica, sobretot en places d’armes, on els governs militars i polítics (corregiments) estaven units al càrrec de corregidor. Aquests foren els casos de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa. El 1802 es va crear el nou corregiment militar de Figueres, amb el seu tinent de rei, però fou el governador militar i polític qui comandà la plaça des de la imponent fortalesa de Sant Ferran, de Figueres. Les places estratègiques de la Seu d’Urgell, Castellciutat i Roses també foren dotades amb aquest singular oficial, així com la poderosa Ciutadella de Barcelona. El tinent de rei, juntament amb el seu superior immediat —el governador militar i polític (corregidor)— i el sergent major, constituïren la jerarquia castrense dels estats majors de les places d’armes, fortaleses i ciutadelles catalanes. Aquest fou el llegat perdurable de la presència militar borbònica a Catalunya al llarg de tot el segle XVIII.Rafael Cerro i Nargánez
Drets d'autor (c) 2024
2024-03-142024-03-142111915110.2436/20.3004.01.143<i>Negociadores de la república. Síndicos y embajadores de Valencia y Cerdeña (siglo XVII)</i>, de Miquel Fuertes Broseta
https://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/view/153295
Josep Serrano Daura
Drets d'autor (c)
21155158<i>La protección del medio ambiente: perspectiva históricojurídica</i>, de Patricia Zambrana Moral
https://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/view/153296
Josep Serrano Daura
Drets d'autor (c)
21159160<i>Les corts jurisdiccionals a la Corona d'Aragó (s. XI-XVIII). Fonts per al seu estudi</i>, a cura de Lluís Sales Favà i Albert Reixach Sala (coord.)
https://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/view/153297
Josep Serrano Daura
Drets d'autor (c)
21161162<i>La baronia de Flix: 1153-1400. El capbreu de 1400,</i> de Josep Maria Vidal Marcos
https://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/view/153298
Josep Serrano Daura
Drets d'autor (c)
21163164<i>El derecho represivo de Franco (1936-1975),</i> de Marc Carrillo
https://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/view/153299
David Mier Galera
Drets d'autor (c) 2024
2024-03-142024-03-1421165169Maria Teresa Tatjer i Prat (1940-2020). <i>In Memoriam</i>
https://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/view/153300
Eudald Vendrell i FerrerTomàs de Montagut i Estragués
Drets d'autor (c)
21173178