El derecho de la villa de Santillana del Mar a través de su fuero (1209)

Autors/ores

  • Juan Baró Pazos

Resum

La concessió del fur a la vila de Santillana del Mar el 1209, encara que amb interessos distints dels que projectava la seva política marinera, ha d'inserir-se dins de la política del rei Alfons VIII respecte de les viles septentrionals del regne de Castella, igualment dotades de fur: Castro Urdiales (1163), Santander (1187), Laredo (1200) i, després, San Vicente de la Barquera (1210). La concessió del fur a Santillana va significar la regulació institucional de les relacions entre el titular de l'abadia i els veïns de la nova vila i va facilitar un notable creixement econòmic mercès a l'assentament de nous pobladors que, atrets per la bondat de la carta foral, es dedicaren al cultiu de les noves terres roturades i al desenvolupament d'activitats econòmiques i artesanals a través del mercat. El fur de Santillana forma part, amb el de Santander, de l'àmplia família de furs d'una altra vila de renom, Sahagún (1085,1152), dotada d'un règim jurídic privilegiat, d'origen franc, que és comú a totes les viles d'aquesta mateixa família.

Descàrregues

Publicat

2017-01-11

Número

Secció

Articles