Revista Catalana de Sociologia
https://revistes.iec.cat/index.php/RCS
<p>La <em>Revista Catalana de Sociologia (RCS) </em>és la revista promoguda i editada per l’<a href="http://acs.iec.cat/filial/ViewPage.action?siteNodeId=156&languageId=1&contentId=-1" target="_blank" rel="noopener">Associació Catalana de Sociologia</a> (ACS), entitat filial de l’<a href="http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp" target="_blank" rel="noopener">Institut d’Estudis Catalans</a>. La revista fou fundada l’any 1995. Es publica dos cops l’any. A partir del Núm. 24 l’edició és exclusivament digital.</p>Institut d'Estudis Catalansca-ESRevista Catalana de Sociologia2013-5149<p>La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.</p><p>Els autors en el moment de lliurar els articles a la <em>Revista Catalana de Sociologia</em> per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:</p><ol><li>Els autors cedeixen a l’Associació Catalana de Sociologia (filial de l'Institut d'Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la <em>Revista Catalana de Sociologia</em>.</li><li>Els autors responen davant l’Associació Catalana de Sociologia de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.</li><li>És responsabilitat dels autors l'obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.</li><li>l’Associació Catalana de Sociologia està exempta de tota responsabilitat derivada de l'eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.</li><li>Els continguts publicats a la revista estan subjectes -llevat que s'indiqui el contrari en el text o en el material gràfic- a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a <a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca" target="_blank">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca</a>. Així doncs, s'autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.</li><li>La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.</li></ol>Persones grans institucionalitzades a Catalunya: quantes són i com són?
https://revistes.iec.cat/index.php/RCS/article/view/67206
La població més gran de seixanta-cinc anys institucionalitzada a Catalunya és un col·lectiu en augment constant, tant per les millores en termes de supervivència com per l’expansió de la institucionalització en les darreres dècades. Tot i que en termes relatius el 2011 només comprèn el 4 % de la població de seixanta-cinc anys o més, la seva prevalença augmenta de manera molt important a partir de l’edat de vuitanta anys. Cal conèixer la composició d’aquesta població per a corregir els biaixos que representa el fet que quedi sistemàticament fora d’observació en les enquestes adreçades a llars privades que s’utilitzen en les anàlisis sociològiques. Utilitzem dades per a Catalunya de les quatre darreres edicions censals (1981, 1991, 2001 i 2011) amb el doble objectiu de quantificar la població de seixanta-cinc anys o més que no viu a llars privades i d’estudiar-ne l’evolució en les tres darreres dècades. L’estudi es complementa amb l’anàlisi de l’Enquesta de salut a la població institucionalitzada de Catalunya (ESPI, 2006) amb la finalitat de caracteritzar el perfil de la població que viu a centres assistencials. Es tracta d’una població molt femenina i envellida però que no és homogènia. El perfil majoritari respon al de dona vídua més gran de vuitanta anys, de baix nivell educatiu i d’ingressos, que prèviament vivia sola, que té problemes de dependència funcional o de salut mental i que declara haver-hi ingressat per problemes de salut o autonomia. No obstant això, l’article identifica altres grups força diferenciats. Els resultats revelen la importància no només del deteriorament de la salut en el procés d’institucionalització, sinó també de la presència o absència d’una xarxa familiar que esdevé un recurs important a l’hora d’afrontar el procés d’envelliment al domicili, sigui per necessitat d’assistència o cura, o per la companyia i el benestar personal que pot proporcionar.<br /><br />Paraules clau: persones grans; formes de convivència; institucionalització; xarxa familiar.Pilar Zueras CastilloMarc Ajenjo i Cosp
Drets d'autor (c)
2015-07-312015-07-3131-2523Itineraris escolars de joves immigrants d’ascendència sud-americana: una proposta de tipologies
https://revistes.iec.cat/index.php/RCS/article/view/67189
<p>En aquest article es combinen dues aproximacions per tal de contextualitzar i entendre les transicions escolars —i en menor grau laborals— de joves immigrants sud-americans a Catalunya a la dècada del 2000. D’una banda, es presenten els itineraris escolars estadísticament més rellevants, obtinguts a partir de l’anàlisi estadística de l’Enquesta de transició educativoformativa i inserció laboral (ETEFIL), fonamentalment. I, paral·lelament, d’una altra banda, es presenten set trajectòries escolars de joves sud-americans que han arribat recentment a l’Hospitalet de Llobregat; aquestes trajectòries permeten il·lustrar a través de mecanismes explicatius aquests itineraris. Alguns d’aquests mecanismes fan referència a processos migratoris (dispositius d’acollida, diferències escolars en origen i en destinació, expectatives del professorat i efecte etiquetatge), discriminació i conflicte interètnic, característiques familiars, pressió del grup d’iguals, etc. Les set trajectòries són fruit d’un treball de camp que constà<br />d’un seguiment de tota una cohort de 4t d’educació secundària obligatòria (ESO) d’un petit institut del barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat, al llarg de quatre anys (2007-2011).</p><p>Paraules clau: sociologia, sociologia de l’educació, migracions, relacions interètniques, mètodes d’investigació social.</p>Andreu Termes López
Drets d'autor (c)
2016-01-142016-01-1431-22539L’abstenció en les eleccions sindicals de Catalunya
https://revistes.iec.cat/index.php/RCS/article/view/75746
<p>L’abstenció en les eleccions sindicals ha tendit a ser vista per alguns sociòlegs del treball com una temàtica «menys important» que el fet de participar-hi. Probablement, perquè aquesta abstenció no ha estat percebuda com un «problema», ja que ha sigut relativament petita, en comparació de la d’índole política, a més que no ha crescut substancialment des que es van iniciar aquestes eleccions en la dècada dels vuitanta. La primera anàlisi de les dades de l’abstenció en les eleccions sindicals en les empreses catalanes entre els períodes 2003-2006 i 2007-2010 permet comprovar que els percentatges d’abstenció global han tendit lleugerament a l’alça entre les empreses de dimensió més petita i més gran (6-10, 11-49 i 250 treballadors o més), mentre que en les de grandària mitjana (50-249 treballadors), s’ha registrat un descens important d’aquesta abstenció.</p><p>Paraules clau: sectors d’activitat; participació electoral; grandària de les empreses; sindicats; anàlisi comparativa.</p>Joaquim Juan Albalate
Drets d'autor (c)
2015-07-312015-07-3131-24170Rendiment acadèmic i relacions socials dels estudiants en el marc de la universitat de la reforma
https://revistes.iec.cat/index.php/RCS/article/view/103281
<p>Arran de Bolonya i dels canvis metodològics introduïts a les universitats catalanes, que han implicat una presència i participació més grans dels estudiants a les aules i al campus, aquest article fixa l’atenció en el paper que tenen les relacions socials dins de la universitat. L’objectiu és comprovar si la interacció més gran que es fomenta amb el professorat, el tutor i la resta d’agents del context universitari influeix de manera positiva en la millora del rendiment. En una primera exploració sobre aquestes interaccions, s’identifica una tipologia d’estudiants segons les seves relacions socials a la universitat de la reforma. A continuació, s’analitza l’associació existent entre aquestes relacions i el rendiment acadèmic. Per a aquestes anàlisis es va fer una enquesta per qüestionari a 867 estudiants d’universitats catalanes. Els resultats mostren que tenir relacions més o menys diverses no depèn del perfil sociodemogràfic de l’estudiant. Però sí que explica el grau d’intensitat de les relacions amb els iguals. Amb relació al rendiment, les relacions heterogènies apareixen com un element positiu per als estudiants amb condicions menys favorables a l’aprenentatge. Tanmateix, recórrer a altres membres de la comunitat diferents dels iguals per obtenir informació o suport de la font més especialitzada no és el més habitual, i no millora el rendiment.</p><p>Paraules clau: sociologia de l’educació; perfil sociodemogràfic; relacions amb el professorat; relacions entre iguals; rendiment.</p>Lidia Daza Pérez
Drets d'autor (c)
2015-12-212015-12-2131-27186