La mobilitat quotidiana no ha estat mai un tema marginal de la ciutat, però sí que ha estat un tema marginat i fins i tot oblidat per les ciències socials, que en molts casos l'han confós amb els mitjans de transports i l'han reduït a un subjecte tecnològic. Però, ara més que mai, el tema és d'intensa actualitat. D'una banda, estem repensant la ciutat difusa, perquè ara és insostenible; de l'altra, estem analitzant l'exclusió i la desigualtat en una societat altament urbana iesenvolupada. Tant una línia com l'altra obliguen a replantejar-se la mobilitat com un dels drets dels ciutadans per a accedir a les propostes (activitats, serveis, etc.) de la ciutat. El dret a la mobilitat com una parcel·la del dret a la ciutat. Dret de tots els ciutadans, vinculats o no als mitjans de transport privats, de diferents edats, gènere o renda. Mobilitat, doncs, no vinculada necessàriament als mitjans de transports mecànics sinó a l'accessibilitat, com a dret a arribar als llocs de la forma més barata i més ecològica possible.