L'article presenta de forma resumida els principals trets de l'estructura difusa del territori, característica de la ciutat postindustrial i planteja un seguit de problemàtiques que hi estan associades. A continuació es proposa la hipòtesi d'una desconnexió entre les polítiques urbanes i aquests nous escenaris territorials, a partir de dos exemples concrets: en primer lloc, l'absència de reflexió i de marc d'actuació que considerin els continguts i els atributs de l'espai públic definit a escala metropolitana. En segon lloc, la manca de polítiques complexes davant la pèrdua d'activitats productives als centres urbans. A partir de tots dos exemples, s'exposa l'aparent paradoxa que és, precisament, a partir d'una lectura contextual dels mecanismes de producció del territori difús que es poden aconseguir més graus de centralitat per a les ciutats.