Catalunya posseeix un model educatiu propi, forjat en un pensament pedagògic
concret al llarg dels segles i concretat a la fi del segle XIX. Algunes característiques
d'aquest model educatiu són, segons l'autor, que l'escola i tota l'educació s'administra
en llengua catalana i partint de continguts catalans; la priorització de la formació de
les persones per damunt de la instrucció, tot fent de les matèries a aprendre instruments
educatius, i l'administració dels mateixos instruments a tots els alumnes, autòctons i nouvinguts,
a fi que es puguin desenvolupar amb les mateixes oportunitats en el futur.
I l'oferiment d'un model únic vàlid d'educació per a tots els ciutadans i que és acceptat per
la majoria absoluta a fi de formar ciutadans per a un país concret que es diu Catalunya.
Quant als mestres, l'autor, a més de la seva capacitat professional, els demana la consciència
de ser formadors d'uns futurs ciutadans d'un país en fase de recobrament, els quals ciutadans
han de disposar d'una consistència moral i intel·lectual prou ferma per afrontar
els reptes de la nova Europa, per a la qual l'escola catalana en llengua i continguts i
d'actituds positives quant a la catalanitat, és a dir, el model educatiu català, continua sent
de plena validesa.