Dues maneres de pensar en la construcció del coneixement Autors/ores Marlene Scardamalia Institute for Knowledge Innovation & Technology, OISE / Ontario Institute for Studies in Education. University of Toronto. Carl Bereiter Institute for Knowledge Innovation & Technology, University of Toronto, OISE. Paraules clau: Construcció del coneixement, pensament crític, pensament de disseny, innovació, comunitat de coneixement, millora de les idees. Resum En el treball productiu basat en el coneixement i les idees, hi tenen un paper vital dos tipus de pensament: el pensament crític i el de disseny. El pensament crític ha dominat l’educació, a partir dels diàlegs socràtics des de l’antiguitat fins als moderns marcs d’argumentació, els programaris i les llistes de competències per al segle XXI, orientacions curriculars i proves d’avaluació. El pensament de disseny, per contra, ha entrat en el discurs educatiu molt més tard i des de fora, des de contextos en els quals el treball creatiu amb el coneixement i les idees és dominant. Com que l’educació per a la innovació esdevé un imperatiu, el pensament de disseny ha començat a captar a l’atenció però encara ha de integrar-se en el corrent principal detreball amb continguts educatius. La construcció del coneixement opera en mode de disseny. En aquesta modalitat, el pensament de disseny té el paper principal en la creació de coneixement i en la millora de les idees, mentre que el pensament crític hi exerceix importants funcions de suport. Moure’s de manera flexible entre els dos tipus de pensament és essencial. Per donar suport a la construcció del coneixement és necessari que els mestres estableixin una comunitat que els proporcioni suport mutu per al discurs de la construcció del coneixement i mantenir una norma de responsabilitat col·lectiva pel que fa a la noció de millora. Són necessaris molts anys per desenvolupar un alt nivell tant en el pensament crític com en el pensament de disseny, però els nens poden començar a funcionar en la modalitat de disseny des de molt joves i amb això guanyar la competència en ambdós tipus de pensament i aprendre a usar-los junts en l’avanç del coneixement de la comunitat. Això, en el sentit més ampli, és a dir, en la socialització en la vida i en el treball en una societat del coneixement.Paraules clau: Construcció del coneixement, pensament crític, pensament de disseny, innovació, comunitat de coneixement, millora de les idees. Biografies de l'autor/a Marlene Scardamalia, Institute for Knowledge Innovation & Technology, OISE / Ontario Institute for Studies in Education. University of Toronto. Carl Bereiter, Institute for Knowledge Innovation & Technology, University of Toronto, OISE. Descàrregues PDF Com citar Scardamalia, M., & Bereiter, C. (2017). Dues maneres de pensar en la construcció del coneixement. Revista Catalana De Pedagogia, 12, 61–83. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/143999 Més formats de citació ACM ACS APA ABNT Chicago Harvard IEEE MLA Turabian Vancouver Descarregar citació Endnote/Zotero/Mendeley (RIS) BibTeX Número Vol. 12 (2017) Secció Tema monogràfic. Pràctica, teoria i avaluació de la innovació Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors i autores. Els autors/es en el moment de lliurar els articles a la Revista Catalana de Pedagogia per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents: 1. Cedeixen a la Societat Catalana de Pedagogia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista Catalana de Pedagogia. 2. Responen davant la Societat Catalana de Pedagogia, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats. 3. És responsabilitat dels autors/es l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles. 4. La Societat Catalana de Pedagogia, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors/es. 5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. 6. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors/es dels articles publicats.
