Els orgues grans de Montserrat (I): des del segle XVI fins al 1811

Autors/ores

  • Ramon Oranias i Orga

Resum

Estudi de les característiques tímbriques dels instruments que han intervingut en el culte montserratí, des de l'inici del segle XVI fins a la destrucció del monestir per les tropes franceses (1811). Disposem, a partir del 1506, de les primeres dades sobre l'instrument de l'antiga esglesiola romànica. Possiblement va ser un orgue de caràcter gòtic tardà, del qual no coneixem ni la disposició ni l'orguener, però que pervingué fins al 1599, any del trasllat de la santa imatge a la nova església. En aquest cas, l'orguener Jordi de Mendoça és l'encarregat de bastir el nou instrument. Possiblement no l'acabà, i fou Francesc Bordons qui el portà a terme. Orgue admirat pel seu fill Francesc-Lluís Bordons i Gatuelles. També treballà a Montserrat fra Bartomeu Triay, però no realitzà l'orgue major, com fins ara es creia, sinó que basteix el que serà «l'orgue dels escolans», instrument col·locat al presbiteri. Antoni Boscà i Llorens refà l'orgue principal el 1737. A partir dels seus treballs en altres llocs del país, a més de les indicacions deixades pels compositors montserratins, podem entreveure la disposició d'aquest gran instrument. Ens hi ajuda el gravat d'Alexandre Laborde (1808).

Descàrregues

Publicat

2019-01-15

Número

Secció

Articles