Quaderns Agraris
https://revistes.iec.cat/index.php/QA
<p>QUADERNS AGRARIS és la revista de la <a href="https://icea.iec.cat/" target="_blank" rel="noopener">Institució Catalana d’Estudis Agraris</a>, filial de l'<a href="https://www.iec.cat/activitats/entrada.asp" target="_blank" rel="noopener">Institut d'Estudis Catalans</a>. Es va començar a publicar a l'any 1980. Es publica dos cops a l'any, juny i desembre, en versió electrònica i paper.</p> <p> </p>Institut d'Estudis Catalansca-ESQuaderns Agraris0213-0319<p>La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.</p> <p>En el moment de lliurar els articles a <em>Quaderns Agraris</em> per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents:</p> <p>— Els autors cedeixen a la ICEA (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a <em>Quaderns Agraris</em>, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits.</p> <p>— Els autors responen davant la ICEA de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la ICEA de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles.</p> <p>— És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la ICEA en lliurar els articles.</p> <p>— La ICEA està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau.</p> <p>— Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a <em>https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca</em>. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.</p> <p>— La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.</p>Les principals malalties de l’ametller a Catalunya
https://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/150842
<p>En els últims anys, el cultiu de l’ametlla està experimentant una conjuntura molt favorable arreu del món, impulsada per una demanda creixent. Catalunya no n’és una excepció, on les plantacions d’ametller ocupen 33.000 ha. L’augment de la producció s’ha pogut aconseguir gràcies a la intensificació del cultiu, mitjançant l’ús de sistemes de regadiu i noves varietats. Aquests canvis han comportat que hi hagi una preocupació més gran del sector productor per les malalties causades per bacteris, fongs i oomicets. En aquest treball fem un resum dels trets més importants de les diferents malalties de l’ametller que es troben —o que podríem trobar en un futur proper— a Catalunya.</p>Gemma Pons-SoléJordi CabrefigaJordi SabatéJordi Luque
Drets d'autor (c) 2023
2023-12-152023-12-1554-5592710.2436/20.1503.01.147Una aproximació a l’anàlisi de les sèries de preus dels productes forestals a Catalunya: l’exemple de la tendència del pi roig
https://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/150843
<p>El preu de la fusta és una de les variables més importants per a la viabilitat econòmica de la gestió forestal. Els preus de mercat observats reflecteixen les condicions presents i passades de l’oferta i la demanda. Quan fem hipòtesis sobre preus futurs, dos factors són cabdals: la inflació expectada i la variació dels preus.</p> <p>En aquest article s’exposa un mètode simple per calcular la línia de tendència a través de la taxa de variació del preu real, estimada mitjançant un model economètric basat en la linealització de la capitalització composta tractada en la matemàtica financera. Sempre que hi hagi disponible una sèrie de preus versemblants, aquest mètode és recomanable per a tots aquells usuaris que només tinguin coneixements bàsics d’informàtica i estadística. Tot i que es pugui utilitzar per predir els preus a mitjà termini, finalment seran les condicions de mercat vigents en aquell moment les que influiran en la presa de decisions sobre la compravenda de productes forestals.</p> <p>Havent calculat la taxa de variació del preu real dels darrers quaranta anys, s’evidencia que a Catalunya la gran majoria dels productes forestals mostren una tendència a la baixa, tot i l’augment registrat recentment, sobretot pel que fa als diferent tipus de fusta.</p>Adriano Raddi
Drets d'autor (c) 2023
2023-12-152023-12-1554-55294610.2436/20.1503.01.148El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) a Catalunya
https://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/150844
<p>L’era dels combustibles fòssils (encara actualment el 80 % de l’energia) toca a la fi i cal transitar vers les fonts energètiques renovables. Atesa la naturalesa diferent d’aquestes fonts (les renovables capten la radiació solar d’avui dia i les fòssils, la van captar durant milions d’anys sobre superfícies immenses), aquesta transició requerirà unes vuitanta vegades més de territori del que ocupen les instal·lacions energètiques actuals. Catalunya és un país d’orografia complexa i de població densa i desequilibrada entre unes zones rurals poc poblades i unes zones urbanes congestionades. Fer compatible aquest nou ús del territori, especialment amb relació a les activitats agropecuàries, forestals i la conservació dels ecosistemes, serà un factor clau, que requerirà una nova planificació territorial. El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) promogut pel Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) es proposa incentivar una reflexió col·lectiva sobre aquesta qüestió entre ciutadans dels diferents indrets de Catalunya a través del moviment de centres d’estudis locals: la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). La primera edició es va fer l’any 2021 amb els centres d’estudis de la Ribera d’Ebre, el Berguedà i el Baix Llobregat; la segona edició, l’any 2022, amb els centres d’Osona, Ribagorça i la Selva, i l’any 2023 s’han establert unes conclusions generals amb els centres de les sis comarques que es destaquen al final de l’article.</p>Carles Riba-RomevaJoaquim SempereJosep Maria PeiróEduard Furró
Drets d'autor (c) 2023
2023-12-152023-12-1554-55476610.2436/20.1503.01.149La citricultura valenciana des de l’entrada d’Espanya a la CEE : evolució de la producció i del comerç durant els primers vint anys (1985-2005) i perspectives davant del tractat amb l’Àfrica austral, Mercosur i el Brexit
https://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/150845
<p>L’objectiu primer d’aquest treball és revisar l’evolució de la producció i del comerç citrícoles valencians durant els primers vint anys de pertinença a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Concretament, la taronja i la mandarina han esdevingut emblemes de l’agricultura de mercat al País Valencià des de finals del segle XIX. Tanmateix, tot i continuar sent-ne la principal regió productora d’Espanya, presenta una estructura de la propietat minifundista que la fa més vulnerable als canvis en un mercat globalitzat. Políticament, serien destacables els acords comercials amb grans exportadors citrícoles extraeuropeus per part de la Unió Europea; primer amb el nord de l’Àfrica i, després, amb la Comunitat de Desenvolupament de l’Àfrica del Sud i Mercosur. L’article comença amb la història d’aquests conreus en terres valencianes i acaba esbossant els reptes que suposa el Brexit.</p>Joan Esbrí-Castell
Drets d'autor (c) 2023
2023-12-152023-12-1554-55678710.2436/20.1503.01.150L’aigua va ser un element decisiu per a l’organització de l’espai a la Catalunya cristiana dels segles IX al XIV?
https://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/150846
<p>Amb aquest treball es vol observar la importància de l’aigua en l’organització territorial, els centres de poder i els assentaments, tant en l’habitacle com en les terres de conreu i les infraestructures de producció agroalimentària. El treball es divideix en períodes destacats de la conquesta del territori als musulmans, durant els quals la part de la Catalunya cristiana s’amplia. En cada etapa s’examina la forma de poblament, començant amb una presentació històrica per entendre què passa i quins factors intervenen en l’organització del territori.</p> <p>El període d’estudi comença als segles IX i X, per entendre els antecedents, i continua en els segles següents fins al segle XIV, quan es desenvoluparen les infraestructures relacionades amb l’aigua utilitzant els avenços tecnològics. La metodologia, quan es tracta de llocs concrets, és l’arqueològica, basada en treballs d’organització espacial i excavacions i, quan es tracta de la Catalunya cristiana, és documental.</p>Assumpta Serra-Clota
Drets d'autor (c) 2023
2023-12-152023-12-1554-558911310.2436/20.1503.01.151Actes de la Primera Jornada de Treball de la Societat Catalana de Patologia Vegetal
https://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/150847
<p>La Societat Catalana de Patologia Vegetal (SCPV), que es va constituir el 24 de febrer de 2020, va celebrar la primera jornada de treball l’1 de juliol de 2022 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La jornada es desenvolupa en tres parts. En la primera s’analitza el present de la recerca en patologia vegetal a Catalunya a través d’una enquesta distribuïda entre els investigadors i acadèmics de centres de recerca i universitats de Catalunya i s’albiren les línies de futur que necessita el país. En la segona part, es debat l’evolució de les malalties en un escenari de canvi climàtic i de globalització. I en la tercera, la taula rodona gira entorn de l’evolució dels sistemes de control de malalties. Es conclou que cal ampliar el camp de recerca de la patologia vegetal, concentrada actualment en pocs patosistemes, i que cal incrementar els grups de recerca i la col·laboració entre ells per tal de desenvolupar les noves eines tecnològiques i oferir solucions al sector productiu per a resoldre els múltiples problemes que se li plantegen avui.</p>Josep UsallM. Isabel TrillasJordi LuqueFrancesc Xavier SorribasIsidre Llorente
Drets d'autor (c) 2023
2023-12-152023-12-1554-5511712710.2436/20.1503.01.152Actes de la Segona Jornada Masia i Territori: «Allotjament turístic al món rural». Presentació
https://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/150848
Assumpta Serra-Clota
Drets d'autor (c) 2023
2023-12-152023-12-1554-5512913110.2436/20.1503.01.153Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament en l’àmbit rural català: adaptació i contradiccions de la mateixa normativa
https://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/150849
<p>El turisme és una de les principals branques productives del país. L’allotjament turístic ha estat present en el desenvolupament turístic de les zones rurals, i ha contribuït a incrementar l’activitat econòmica, a estabilitzar la població local i a completar l’economia agrària, forestal o ramadera. En el sector de l’allotjament, d’ençà fa més d’una dècada, els habitatges d’ús turístic s’han expandit arreu del territori català. Si bé durant els primers anys la seva implantació va ser un fenomen eminentment urbà i del litoral català, en els darrers anys s’han manifestat amb un creixement exponencial en el medi rural.</p> <p>La concurrència d’una sèrie de factors, com són l’aparició de les plataformes digitals de lloguer turístic i el context regulador de la Unió Europea relatiu a la lliure prestació de serveis, n’ha estat el detonant i ha ajudat a aquesta expansió. El debat sobre els avantatges i els inconvenients d’aquesta eclosió entre els diferents actors implicats ha estat polèmic. Així mateix, l’encaix de les mesures adoptades per les administracions competents per regular aquest ús turístic en el marc jurídic preexistent ha generat tensions jurídiques.</p> <p>En aquest article s’exposa la trajectòria de les modalitats d’allotjament en l’àmbit rural, i s’examina l’evolució del règim jurídic sectorial turístic en el context regulador.</p>Anna Maria Martínez
Drets d'autor (c) 2023
2023-12-152023-12-1554-5513315310.2436/20.1503.01.154Els establiments de turisme rural davant el repte de les noves modalitats d’allotjament (habitatges d’ús turístic)
https://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/150850
<p>En aquesta ponència expliquem quins han estat els inicis i la trajectòria de l’Associació Turisme Rural Girona - Costa Brava - Pirineu. Actualment, hi són adherits cent trenta propietaris, que en conjunt tenen dos-cents quaranta allotjaments, tots situats a les comarques gironines. L’entitat ofereix una sèrie de serveis als socis, i es planteja reptes a partir de la proliferació dels habitatges d’ús turístic (HUT).</p>Ramon Corominas
Drets d'autor (c) 2023
2023-12-152023-12-1554-5515515910.2436/20.1503.01.155Sostenibilitat i salut a l’edificació. El cas de la rehabilitació de la masia Can Parets a Llerona
https://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/150851
<p>L’article comença amb una introducció sobre l’edificació i la sostenibilitat, en general, i fa un repàs de les preocupacions ambientals actuals explicant quins són els criteris per a definir les actuacions que cal dur a terme. Es fa una aposta clara per la rehabilitació com a forma més sostenible de construir, pel davant de la nova construcció. També s’analitza la influència que tenen alguns materials sobre el canvi climàtic fent un apunt sobre salut i construcció. Finalment, es detalla el cas concret del procés de rehabilitació de la masia de Can Parets, a Llerona (Vallès Oriental), on es van aplicar els criteris exposats abans.</p>Toni Solanas
Drets d'autor (c) 2023
2023-12-152023-12-1554-55161174Agroturisme <i>versus</i> turisme rural
https://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/150852
Josep Margenat
Drets d'autor (c) 2023
2023-12-152023-12-1554-55175176El turisme rural, nous reptes. L’Observatori del Turisme Rural
https://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/150853
<p class="Default">L’Observatori del Turisme Rural (OTR) és un projecte de recerca desenvolupat per Escapadarural.com (plataforma digital especialitzada en turisme rural), el CETT-UB i Netquest (empresa proveïdora de dades per a la investigació de mercats), l’objectiu principal del qual és generar coneixement expert sobre el turisme rural a Espanya, especialment en els àmbits dels turistes i dels propietaris. A través d’un qüestionari en línia administrat a cada univers anterior, hem aconseguit una mostra de més de 16.000 respostes de turistes rurals, i de més de 2.500 de propietaris rurals, cosa que ens permet fer una anàlisi profunda i acurada de totes aquestes dades. Aquest coneixement expert és transferit al sector acadèmic i professional a través de jornades, congressos, seminaris, articles, entrevistes, etc. En aquest sentit, un dels reptes més importants identificats en l’edició del 2021 de l’informe anual de l’OTR és poder mantenir i consolidar la tendència dels turistes en el sentit que han estat aquestes escapades rurals les vacances principals de l’estiu del 2021.</p>Enric López
Drets d'autor (c) 2023
2023-12-152023-12-1554-55177183Síntesi
https://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/150854
Martí Cors
Drets d'autor (c) 2023
2023-12-152023-12-1554-55185188