Quaderns Agraris, Núm. 45

Les marques geogràfiques de qualitat europees i la conservació dels recursos fitogenètics hortícoles a Catalunya

Roser Romero del Castillo, Joan Simó, Joan Casals, Francesc Casañas

Resum


Les marques geogràfiques europees van ser creades per a afavorir el desenvolupament rural i protegeixen productes agraris i alimentaris amb característiques de qualitat superiors, demostrables objectivament. La seva qualitat és determinada per l’efecte de l’ambient (incloent-hi els processos de transformació quan escau) i/o per la varietat vegetal o per la raça animal d’on procedeix la matèria primera. El més habitual és que les varietats o races que donen aquestes resultants superiors siguin tradicionals. A Catalunya, per les seves característiques geogràfiques, climàtiques i històriques, hi ha una gran quantitat de varietats vegetals tradicionals, ja sigui conservades ex situ, en bancs de germoplasma, o conservades in situ pels agricultors, encara que d’altres s’han perdut inexorablement. A partir de la revisió d’alguns casos d’espècies hortícoles, ens sembla que podem afirmar que la feina necessària per a aconseguir una marca geogràfica (especialment la denominació d’origen protegida) fomenta la documentació de la biodiversitat cultivada, la regeneració i la conservació del material genètic, la seva depuració d’introgressions foranes i la seva evolució. Així doncs, es tractaria d’incrementar el nombre de marques geogràfiques treballant de manera rigorosa, identificant zones i varietats candidates i endegant els estudis corresponents. Això justifica l’existència d’un treball ordenat de recollida, de documentació i de caracterització que després serà utilitzat per a constituir les marques. Donades les característiques de les empreses que habitualment hi ha al voltant del sector productiu primari, especialment quan es tracta de materials adaptats a condicions locals, sembla inviable que la promoció d’una nova marca de qualitat es faci de manera espontània. Les administracions s’haurien de convertir en motor de les marques i no únicament en els seus gestors administratius. Fins ara, aquest procés s’ha dut a terme de manera voluntària entre el personal de l’Administració, però s’hauria d’afavorir la creació d’un grup de treball promotor de marques que identifiqués zones i productes candidats i que assessorés i acompanyés els productors fins a assolir i consolidar les noves marques. Únicament així justificarem davant els ciutadans les despeses fetes en conservació, i demostrarem que posteriorment ho completem amb el seu ús i la seva rendibilitat econòmica i social.

Paraules clau: denominació d’origen protegida (DOP), indicació geogràfica protegida (IGP), agrobiodiversitat, horticultura, desenvolupament rural.

Text complet: PDF

Els resums dels articles d'aquesta revista es poden consultar en la llengua original, en espanyol i en anglès. Per fer-ho, canvieu la llengua del portal.


Creative Commons License
Aquesta obra és subjecta  llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.caAixí, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

Les revistes de l'IEC allotjades a l'Hemeroteca Científica Catalana utilitzen com a descriptors les 15 propietats recomanades al Dublin Core Metadata Element Set, versió reduïda de la norma ISO 15836 (2009).

ISSN: 2013-9780 (edició electrònica);  0213-0319 (edició impresa).

Revista indexada a RACO, DIALNET, MIAR, Latindex


Adreça postal

Institució Catalana d'Estudis Agraris
Institut d'Estudis Catalans

Carrer del Carme, 47.
08001 Barcelona
Tel.: +34 933 248 581
Fax: +34 932 701 180

http://revistes.iec.cat/index.php/QA/index