Aquest article fa un repàs històric de la formació del patrimoni forestal municipal i comunal a partir dels llibres d’ordinacions i altres fórmules medievals. A continuació, descriu el pas de la propietat comunal a la municipal durant la segona meitat del segle xix, la desamortització de molts d’aquests béns i la creació del catàleg de boscos d’utilitat pública no desamortitzables. Explica que la gestió d’aquests boscos catalogats passa dels municipis a l’Estat central i aquest els administra de manera centralitzada, vertical i jerarquitzada. També fa referència a les reivindicacions dels comunals per part de les organitzacions pageses i als intents durant la Segona República de portar-les a la pràctica. Després de constatar el centralisme més dur durant la dictadura franquista, explica el pas de l’administració forestal de l’Estat a la Generalitat autonòmica i com aquesta manté, en gran part, la visió monopolista i central de la vella organització. Finalment, planteja si s’ha de continuar el sistema actual de gestió dels boscos municipals catalogats o si s’han de cercar formes més participatives i democràtiques.

Paraules clau: boscos municipals, boscos comunals, desamortització, participació.