A les muntanyes del Montmell i la serra d’Ancosa (entre el Baix Penedès i l’Anoia) s’han introduït cabres en règim de pastura extensiva com a element de gestió forestal sostenible per obtenir franges de baixa combustibilitat que trenquin la massa forestal contínua i es creïn espais on estigui garantida la seguretat dels qui treballen en l’extinció dels incendis forestals i també la victòria contra el foc. Tot i l’augment dels mitjans per a combatre el foc emprats fins avui, la millora de la seva eficàcia i la gran inversió en obres de prevenció, el creixement natural de la vegetació i l’abandonament de les zones rurals provoquen any rere any un creixement de la vulnerabilitat de l’espai forestal. Per sort, gràcies a l’esforç i al treball de diverses administracions, en els últims anys s’han reduït el nombre d’incendis forestals de causa humana. Malauradament, el factor «causa natural» no està en les nostres mans controlar-lo. En canvi, està en les nostres mans impedir que els incendis siguin de grans dimensions si fem una gestió del combustible correcta. En aquest article, us presentem una eina per a dur-la a terme de manera ecològica, sostenible, econòmica i viable. Evidentment, no ha de ser l’única, perquè no hi ha fórmules millors ni pitjors, sinó que cada realitat paisatgística necessitarà les eines de gestió del combustible potencial que millor s’hi adaptin.

Paraules clau: silvopastoralisme, prevenció, incendis forestals, cabres, boscos, forest, sotabosc.