En aquest article repassem el desenvolupament dels agrocarburants i les raons que han propiciat el seu ràpid creixement al segle xxi, assenyalem els impactes sobre els preus de les matèries primeres agràries i discutim la situació actual. El boom dels agrocarburants és conseqüència directa d’un conjunt de polítiques actives de foment, entre les quals destaquen molt especialment els mandats d’incorporació d’etanol i biodièsel a la benzina i el gasoli. Aquestes polítiques s’han justificat per la necessitat d’una major independència energètica en disminuir les necessitats d’importar petroli, per la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i per la seva capacitat de creació d’activitats al món rural. Aquests tres elements s’estan qüestionant fortament en els darrers temps i, si bé la independència energètica pot defensar-se per a casos com el Brasil o els EUA, per a Europa i molt especialment per a Espanya és absolutament inadequada. Així mateix, els efectes ambientals positius s’estan posant cada vegada més en dubte, quan es fan aproximacions als efectes directes i indirectes dels agrocombustibles. Finalment, els danys produïts per l’acaparament de terres i la corresponent expulsió de les poblacions rurals en els països en desenvolupament a on s’estan promovent aquests conreus són molt més elevats que els pocs llocs de treball que està generant la producció d’agrocombustibles en les zones rurals.