Caracterització de varietats de garrofer i selecció pel seu interès productiu i comercial Autors/ores Joan Rofes-Vidal Universitat Pompeu Fabra, Barcelona Paraules clau: garrofer, varietats, diversitat, garrofí, goma de garrofí, E-410. Resum A partir d’una anàlisi comparativa de les característiques del fruit i de les llavors de vintiset varietats de garrofer procedents del banc de germoplasma de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Mas Bové, es valora la influència de l’origen geogràfic de les varietats i s’identifiquen les que presenten una millor aptitud productiva, més rendiment en garrofí i aquelles característiques del fruit que en poden facilitar la recol·lecció mecanitzada. Es comparen també les característiques pomològiques de les varietats estudiades que presenten una millor aptitud amb les varietats tradicionals de garrofer més cultivades en l’actualitat. Es duu a terme una anàlisi de la variància, amb variables dependents de tipus mètric (pes, amplada, gruix, llargada...) i un parell de variables independents (l’origen geogràfic i la varietat), per a determinar la importància de la «latitud geogràfica» de l’origen de la varietat en la biomassa dels fruits i el rendiment en garrofí. La goma de garrofí és el producte que desperta més interès comercial per a la indústria alimentària que la utilitza com un espessidor (E-410) d’origen natural. Descàrregues PDF Número Núm. 51: desembre 2021 Secció Agrofòrum Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a Quaderns Agraris per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la ICEA (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Quaderns Agraris, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la ICEA de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la ICEA de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la ICEA en lliurar els articles. — La ICEA està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
