El Sacramentari II de Gellona (Montpellier, Bib. Mun., ms. 18) Autors/ores Miquel dels Sants Gros i Pujol Resum El Sacramentari Gellona II és el manuscrit Montpeller, Bib. Mun., ms. 18. Fou escrit entre els anys 1000-1025 en el mateix monestir de Gellona, avui Sant Guillem del Desert, per a ús de la seva comunitat monàstica. És el més antic sacramentari conservat íntegre de tota l'antiga província eclesiàstica de Narbona. Té la peculiaritat de presentar les tres fonts de tots els sacramentaris carolingis Gregorià, Suplement d'Aniana i Gelasià franc encara no completament fusionades, i això permet de seguir els passos de la formació dels altres sacramentaris narbonesos més tardans. Als folis 206-207v, a més, presenta la llista dels membres de la Fraternitas Sancti Wilielmi iniciada vers l'any 1100. Descàrregues Text complet Publicat 2012-10-25 Número Vol. 20 (2012) Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Miscel·lània Litúrgica Catalana per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics ( filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Miscel·lània Litúrgica Catalana. Els autors responen davant la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana d'Estudis Litúrgics, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
