Aquest estudi analitza les opinions i polèmiques que les pàgines de Joventut van registrar sobre la necessitat de modernitzar també la llengua catalana, fixant una normativa comuna i vetllant per la creació d’una acadèmia que garantís la seva adequació i la seva preservació, com ocorria en la majoria dels països avançats d’Europa. A partir de les opinions dels redactors en la secció de crítica bibliogràfica, d’ençà de 1901, i en l’apartat final de «Noves», entre 1903 i 1906, d’una banda, i de les polèmiques que en els anys 1901, 1903 i 1906 Anton Busquets i Punset, Oriol Martí i Ramon Miquel i Planas mantenen respectivament amb els col·laboradors del setmanari Josep Poal i Jofresa, Claudi Mas i Jornet i Josep Aladern, d’una altra banda, aportarem dades sobre la sensibilitat dels modernistes de Joventut per la qüestió normativa i a favor de la implicació econòmica de la societat burgesa per poder dur a terme la necessària ordenació de la llengua, les quals situen el grup, en matèria lingüística, en l’òrbita de Pompeu Fabra i del noucentisme emergent.