A pesar del volum considerable i de la gran diversitat d’obres i d’autors que representa la producció teatral i la premsa satírica en valencià al segle xix, fora d’alguna excepció com Bernat i Baldoví i Eduard Escalante, compten encara amb molt poca atenció per part dels filòlegs, tant dels historiadors de la llengua com de la literatura. Per això, en aquest article hem volgut referirnos a Rafael Maria Liern, un dels autors més destacats de la generació de comediògrafs que continuaren l’obra de Bernat i Baldoví, el qual, també com Bernat, va participar en la direcció periodística. En aquest treball ens ocupem fonamentalment del lèxic de l’obra teatral i periodística de Liern, especialment de les noves aportacions respecte als diccionaris històrics i etimològics. Demostrem així la utilitat de la literatura costumista del segle xix per a la lexicografia històrica. Igualment, es demostra l’interés del teatre costumista del segle xix per a l’estudi dels usos lingüístics i del valor simbòlic de la llengua, en una situació de minorització lingüística i de diglòssia.