Paulo Freire i John Holt representen amb la seva obra dos dels corrents pedagògics més destacats de la segona meitat del segle xx: la pedagogia popular (o de l’alliberament) i la pedagogia crítica radical. En aquest treball es realitza una anàlisi de la manera com l’obra dels dos autors convergeix, alhora que divergeix, en certs aspectes fonamentals de la crítica a l’educació institucional que s’expandí en el context internacional després de la Segona Guerra Mundial. A més, es presenta una exploració de les diferències existents en els seus mètodes d’estudi de la relació entre educació i llibertat, així com de les diferents alternatives pedagògiques que tant Freire com Holt desenvoluparen. Finalment es consideren les contribucions
al pensament pedagògic del segle xxi, un temps en el qual l’imaginari pedagògic postmodern està guanyant una presència destacada a Occident. En les conclusions es replanteja la vigència actual de Holt en detriment de Freire, un intel·lectual amb plantejaments pedagògics que cada cop troben més dificultats per encaixar en el nou espai discursiu.

Paraules clau: Paulo Freire, pedagogia crítica, John Holt, desescolarització, postmodernitat.