Entre o indivíduo e o coletivo: análise dos Centros Cívicos Escolares durante a ditadura civil-militar brasileira (1971-1985)
Mauro Castilho Gonçalves, Karina Clécia da Silva Guilherme, Helder Henriques
Resum
La investigació presentada es centra en l’estudi dels Centres Cívics Escolars (CCE), creats a les escoles de titularitat pública i privada, durant el període de la dictadura civil-militar brasilera (1971-1985). El CCE eren uns organismes estudiantils coordinats pels consellers d’Educació Moral i Cívica (EMC), una assignatura aprovada a través del Decret Federal núm. 869/1969 i modificada al cap de dos anys pel Decret-Llei núm. 68.065/1971 —el qual també aprovà la creació de la Comissió Nacional de Moral i Civisme (CNMC). Aquesta legislació ajudà que es comencessin a implementar les anomenades «activitats extraescolars», fet que provocà que els estudiants es mobilitzessin i s’involucressin en diverses activitats relacionades amb l’esport, el lleure i la formació cívica-cultural. Aquests centres tenien com a principal objectiu animar els joves estudiants a reunir-se —sota l’atenta mirada de l’equip directiu de l’escola— i fer difusió d’aquells valors ideològics promoguts per la intel·lectualitat que aleshores ostentava el poder del Brasil. L’estudi, un cop analitzades les informacions obtingudes gràcies a la documentació conservada a les escoles i a les fonts orals consultades, es centra en analitzar com els CCE s’apropiaren i executaren les directrius oficials emeses pel Ministeri d’Educació del Brasil. A nivell geogràfic, la investigació s’ha acotat a aquelles escoles ubicades a la regió de la vall de Paraíba (estat de São Paulo), ja que en els seus arxius es conserva documentació de gran rellevància per a l’estudi que presentem. Aquesta informació també s’ha complementat amb l’obtinguda a través dels testimonis orals. Pel que fa als procediments utilitzats, s’han emprat els models d’anàlisi, així com el mètode, proposats pels historiadors Edward Palmer Thompson i Carlo Ginzburg. Concretament s’han fet servir les categories d’experiència i signes, en la interlocució entre individu i col·lectiu, les quals són inherents a tot procés històric.
Paraules clau: Dictadura Civil-Militar, Centres Cívics Escolars, Joventut.
Text complet:
PDF
Els resums dels articles d'aquesta revista es poden consultar en català, en castellà i en anglès. Per fer-ho, canvieu la llengua del portal.

Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
ISSN: 2013-9632 (edició electrònica); 1134-0258 (edició impresa).
La revista Educació i Història apareix als següents medis de documentació bibliogràfica:
Bases de dades: ISOC, RACO, DIALNET, REDINED, IRESIE, ICIST, DOAJ
Sistemes d'avaluació de revistes: IN-RECS, LATINDEX, RESH, DICE, CARHUS Plus+, MIAR, CIRC, ERIH Plus, CiteFactor, OAJI, ANVUR
Educació i Història apareix en el número 18 del rànquing de totes les revistes espanyoles de l'àmbit Educació i situada dins el primer quartil.
Adreça postal
Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació
Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana
Carrer del Carme, 47
08001 Barcelona
Telèfon: +34 933 248 580
Fax: +34 932 701 180
she@iec.cat
http://revistes.iec.cat/index.php/EduH/index