Lectura pedagògica de la novetat cristiana. Una aproximació a través de la filosofia de l’educació de Joaquim Xirau i Octavi Fullat

Resum

En aquest article es du a terme una lectura pedagògica del cristianisme, des de la perspectiva de la novetat que va representar en relació amb el món hel·lenista. Es procedeix, doncs, a una hermenèutica que té ben present la filosofia de l’educació de Joaquim Xirau (1895-1946) i Octavi Fullat (nascut el 1928). Amb aquestes premisses, es revisa la síntesi de la paidéia cristiana que va tenir resistències importants, en ambdós bàndols: en el món cristià i en el pagà. Seguidament s’analitza la figura de Crist-Pedagog, des del moment que el Logos, el Verb, es va fer carn, d’acord amb l’Evangeli joànic i El Pedagog de Climent d’Alexandria (vers 150 - vers 215). A més, és clar que la presència d’un déu personal –Crist fet home– confereix a la pedagogia cristiana una dimensió inequívocament personalista. A continuació, es remarca la influència que es desprèn del fet que el cristianisme proclami que Déu és amor, amb la qual cosa la pedagogia cristiana ensenya a estimar i així distingeix entre eros i charitas. Fora d’això, aquesta dimensió amorosa s’ha convertit en un dels pilars de la pedagogia contemporània, en enfortir la idea de comunitat, aspecte que ha incidit especialment en l’àmbit de l’educació social. Finalment, i a manera de conclusió, es dóna una breu notícia sobre la narrativa pedagògica cristiana, entesa com un procés de llarga duració que ha permès articular i canalitzar la via pedagògica d’Europa i, per extensió, d’Occident.

PARAULES CLAU: cristianisme, Xirau, Fullat, paidéia cristiana, Logos, Verb, persona, amor, comunitat.