Una Pedagogia per a temps de crisi : el deixant formatiu de l'hel·lenisme = Pedagogy for a time of crisis : the training aspect of Hellenism

Resum

Al llarg de l'època de l'hel·lenisme, amb l'expansió de les fronteres gregues per Àsia Menor i pel Mediterrani, neix l'Imperi grec. Així s'inicia un període en què el model polític ja no és la polis (ciutat estat) sinó més aviat un nou ordre territorial. Davant la globalització del món hel·lènic, els discursos filosòfics abandonen l'especulació metafísica pròpia de l'època clàssica, per centrar-se en aspectes més pràctics que ofereixen una orientació vital als habitants de l'Imperi. És així com s'inauguren nous vessants filosòfics: l'estoïcisme, l'epicureisme i el cinisme, que suposen un nou discurs pedagògic. L'educació adopta nous reptes, la salvació de l'individu mitjançant el coneixement i dotar el ciutadà planer d'una seguretat interior enfront d'un món força insegur. Així s'origina el que s'ha anomenat la paideia enciclopèdica. Amb l'adveniment del cristianisme, el procés educatiu pren una nova forma que es basarà en la imitació de Crist. Aquest vessant educatiu, que els autors de la patrística configuraran tot incorporant el missatge messiànic de Crist, serà anomenat paideia Christi.