La Pedagogía Social en la transición democrática española: apuntes para una historia en construcción

Resum

L'article analitza el procés de construcció històrica de la pedagogia social i l'educació social a Espanya des de principi del segle xx fins als anys noranta, amb especial èmfasi en el període de la Transició democràtica. Aquest procés històric només es pot entendre adequadament si s'analitza l'estreta relació que manté amb el desenvolupament de la cultura democràtica i la intensa modernització que s'experimenta en tots els àmbits de la vida social espanyola. També, i indiscutiblement, en l'educació i en l'obertura de les seves teories i pràctiques a noves maneres d'educar i educar-se en societat. En aquest sentit, s'han de significar els compromisos que ha adquirit la pedagogia social amb els processos de transformació social, en la millora de la qualitat de vida i en el benestar de la ciutadania. Les universitats, mitjançant la formació i la recerca, i els col·lectius professionals, a través d'una àmplia gamma de pràctiques socioeducatives, han contribuït significativament a l'expansió i la institucionalització de la pedagogia social i l'educació social a tot el país. Les crisis econòmiques i socials que amenacen el món, ara com llavors, segueixen necessitant les seves contribucions per a un millor desenvolupament, de l'educació i de la societat, congruent amb els drets cívics i els principis que sostenen la democràcia i la cohesió social.