La Conservació i l'estudi del patrimoni historicoeducatiu a Espanya en l'actualitat = The conservation and study of historical and educational heritage in Spain today

Resum

El patrimoni historicoeducatiu representa actualment una tendència emergent en la historiografia educativa. Cal cercar-ne els orígens en el debat historiogràfic que es produí en el darrer quart del segle passat en la història de l'educació. Les influències del postmodernisme i altres teories, com ara el postestructuralisme i el deconstruccionisme, implicaren una fragmentació de l'objecte de la història, que conduí a l'aparició de diverses temàtiques particulars que abastaren aspectes fins aleshores oblidats i que incidí en els plantejaments metodològics dels treballs d'investigació. És des d'aquesta tendència historicoeducativa emergent, que hom ha anomenat com la nova història de la cultura escolar, que es començà a tenir un interès per la recuperació, la conservació i l'estudi del patrimoni historicoeducatiu. Arran de la publicació recent de l'obra, coordinada pel professor Julio Ruiz Berrio, El patrimonio histórico-educativo. Su conservación y estudio (2010), es repassa breument les principals aportacions que sobre aquest tema s'han produït al nostre país, alhora que es dóna compte de la dita publicació.