La Residència de Senyoretes en temps de guerra (1937-1939). Una experiència d’extensió cultural i educació popular

Resum

Són nombrosos els estudis sobre el Grup Femení de la Residència d’Estudiants (Residència de Senyoretes) referents al període que abraça des de la seua institució l’octubre de 1915 fins a l’inici de la Guerra Civil, moment en què la Residència està pràcticament buida i cessa la seua activitat i els edificis estan en perill de ser ocupats o destruïts. La documentació existent ens aporta informació molt abundant i fructífera sobre el funcionament, l’organització, els objectius, el règim econòmic, les estudiants que s’hi van allotjar, el personal auxiliar que hi va treballar, les professores que hi van participar... Tanmateix, és escassa, pràcticament inexistent, la informació, la documentació i les referències sobre la seua última etapa: la que visqué la Residència de Senyoretes a l’horta valenciana en temps de guerra, entre gener de 1937 i la victòria dels rebels. És, doncs, el nostre propòsit, aprofundir en aquesta experiència de renovació i innovació pedagògica que el govern republicà del Front Popular posà en marxa durant la guerra amb la intenció d’afavorir i potenciar l’extensió cultural i l’educació popular. Donem a conèixer els principis, els objectius, l’organització, els valors que es fomentaren i les relacions professionals i humanes que s’establiren, les activitats, el treball que allí es dugué a terme, les destinatàries... i, per descomptat, les mestres que portaren endavant aquest projecte de popularització i socialització de la cultura i l’educació, rescatant-les de l’oblit, i per tant, de l’ostracisme més injust al qual foren després condemnades.

Paraules Clau: Residència de Senyoretes, professores, extensió cultural, educació popular, renovació i innovació pedagògica, l’Hort de les Palmes, Paiporta, Picanya, Guerra Civil, institucionisme.