• Pàgina inicial
• Quant a
• Inici de la sessió
• Registre
• Cerca
• Últim número
• Arxius
• Avisos
• TRAMESA D'ARTICLES
• Avaluadors de la revista

Pàgina inicial > Quant a la revista > Polítiques editorials

• » Objectius i temàtica
• » Política de seccions
• » Procés de revisió de persones expertes
• » Política d’accés lliure
• » Arxivament
• » Quant a càrrecs als autors dels articles
• » Ètica d'edició i publicació

Objectius i temàtica

Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació és una revista semestral especialitzada en estudis sobre l'educació des d'una perspectiva històrica. Els temes més habituals són: el pensament pedagògic, les institucions educatives, els fenòmens de socialització i l'educació informal, la relació entre política i educació, la història de l'escola, l'educació del lleure, els llibres i materials escolars, les associacions juvenils i la història de la infància i els temes referents a l'ensenyament de la història de l'educació.

Política de seccions

Assajos i estudis

 

 

Trameses obertes

Indexats

Revisats per persones expertes

Documents

Trameses obertes

Indexats

Revisats per persones expertes

Ressenyes crítiques i bibliografia

Trameses obertes

Indexats

Revisats per persones expertes

Tema monogràfic

Trameses obertes

Indexats

Revisats per persones expertes

Informació sobre els autors dels articles

Trameses obertes

Indexats

Revisats per persones expertes

[Altres]

Trameses obertes

Indexats

Revisats per persones expertes

Procés de revisió de persones expertes

Avaluadors de reconegut prestigi en l’àmbit de les ciències d'Història i d'Educació o alternativament d’altres àmbits relacionats amb els articles sotmesos a avaluació. Com que es tracta d’una revista científica, han de ser doctors, amb independència de la seva adscripció professional.

Es constituirà una llista oberta de candidats, formada majoritàriament per persones alienes a la Societat (no socis). Cada article rebut se sotmetrà a l’avaluació cega de 2 experts. En cas que un dels experts sigui soci de SHE, es vetllarà perquè l’altre avaluador no ho sigui. En cas que l’article sotmès a avaluació s’ocupi de la terminologia d’un àmbit específic, es vetllarà perquè, com a mínim, un dels avaluadors sigui expert d’aquest àmbit o de la mediació lingüística en aquest àmbit (terminologia, redacció tècnica, traducció).

La revisió és oberta, en el sentit que els revisors signen els comentaris.

Temps mitjà per a la revisions: 4 setmanes

Política d’accés lliure

Aquesta revista proporciona accés lliure immediat als seus continguts basant-se en el principi que el fet de posar la recerca a disposició del públic de manera gratuïta afavoreix l’intercanvi global de coneixement. Educació i Història. Revista d'Història de l'Educació és, per tant, una revista d'accés obert en la modalitat Green Open Access.

Arxivament

Aquesta revista utilitza el sistema LOCKSS per a crear un sistema d’arxivament distribuït entre les biblioteques participants. Aquest sistema permet a les biblioteques crear arxius permanents de la revista amb finalitats de conservació i restauració. Més...

Quant a càrrecs als autors dels articles

Educació i Història. Revista d'història de l'educació no estableix càrrecs de cap tipus per la recepció, l'avaluació i la publicació de les col·laboracions dels autors.

Ètica d'edició i publicació

Els autors, quan envien els seus treballs a Educació i Història. Revista d’història de l’educació, accepten la Política d’ètica de publicació i possibles males pràctiques establerta per la revista, que  s'adhereix als acords internacionals consignats al COPE Best Practice Guidelines for Journal Editors i l'International Standards for editors and authors publicat per Committee on Publication Ethics.

Normes ètiques

1. Expectatives ètiques

1.1 Responsabilitats dels editors

a) Actuar de manera equilibrada, objectiva i justa en el compliment de les seves funcions, sense discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences religioses o polítiques, origen ètnic o geogràfic dels autors.

b) Gestionar els enviaments de suplements o temes especials de la mateixa manera que altres enviaments, de manera que es considerin i acceptin els articles únicament pel seu mèrit acadèmic i sense influència comercial.

c) Adoptar i seguir procediments raonables en cas de queixes de caràcter ètic o de conflicte, d'acord amb les polítiques i procediments de la Societat, si escau. Donar als autors una oportunitat raonable de respondre a qualsevol queixa. Totes les queixes s’hauran d’investigar independentment de l’aprovació de la publicació original. Cal conservar la documentació associada a aquestes queixes.

1.2 Responsabilitats dels revisors

a) Contribuir al procés de presa de decisions i ajudar a millorar la qualitat del document publicat revisant el manuscrit de manera objectiva.

b) Mantenir la confidencialitat de qualsevol informació subministrada per l’editor o l’autor. No conservar ni copiar el manuscrit.

c) Avisar a l’editor o l’editorial de qualsevol contingut publicat o enviat que sigui substancialment similar al que s’està revisant.

d) Conèixer els possibles conflictes d'interessos (relacions financeres, institucionals, col·laboratives o altres relacions entre el revisor i l'autor) i alertar-ne l’editor o l’editorial si és necessari, retirant els seus serveis per a aquest manuscrit.

1.3 Responsabilitats dels autors

a) Mantenir registres precisos de les dades associades al manuscrit enviat i proporcionar-ne o facilitar-ne l'accés, sota petició sempre i quan sigui raonable.

b) Confirmar/afirmar que el manuscrit presentat no està considerat ni acceptat per a ser publicat en altres llocs. Quan hi ha parts del contingut que coincideixin amb el contingut publicat o enviat, s’ha de reconèixer i citar aquestes fonts. A més, s’ha de proporcionar a l’editor una còpia de qualsevol manuscrit presentat que pugui contenir continguts superposats o relacionats estretament.

c) Confirmar que tots els treballs del manuscrit presentat són originals i reconèixer i citar continguts reproduïts d'altres fonts. Obtenir permís per a reproduir qualsevol contingut d'altres fonts.

d) Declarar possibles conflictes d’interès (per exemple, quan l’autor tingui interessos concrets -reals o aparents- que puguin ser considerats o puguin exercir una influència indeguda en les seves funcions en qualsevol moment del procés de publicació).

e) Notificar ràpidament a l'editor de la revista o l’editorial si s'identifica un error significatiu en la seva publicació. Col·laborar amb l'editor per a publicar un avís d’errata o retreure el document, quan es consideri necessari.

1.4 Responsabilitats de l'editorial o de la societat

a) Tant l'Institut d'Estudis Catalans com les societats en nom de les quals es publiqui han de garantir que es mantingui la bona pràctica segons les normes esmentades anteriorment.

b) Per a les revistes de propietat de la societat, les societats oferiran la garantia que subscriuen els principis esmentats anteriorment o principis substancialment similars, ja sigui adoptant-los formalment o produint els seus propis per a l'atenció dels seus editors i els seus consells editorials.

2. Procediments per tractar un comportament poc ètic

2.1 Identificació del comportament poc ètic

a) Poden identificar-se i portar-se a l'atenció de l'editor o l’editorial en qualsevol moment, per qualsevol persona, una mala conducta i un comportament poc ètic.

b) La conducta incorrecta i el comportament poc ètic poden incloure, però no s'han de limitar a, exemples esmentats anteriorment.

c) Qualsevol que informi a l’editor d’aquesta conducta ha d’oferir informació i proves suficients per iniciar una investigació. Totes les denúncies han de ser preses seriosament i tractades de la mateixa manera, fins que s'aconsegueixi una decisió o conclusió satisfactòria.

2.2 Investigació

a) L’editor haurà de prendre una decisió inicial, que hauria de consultar o demanar consell a l’editorial, si escau.

b) S'hauran de recollir proves, evitant al mateix temps difondre les al·legacions més enllà de les persones que n’han d’estar informades.

2.3 Violacions menors

a) La falta de conducta menor pot ser tractada sense necessitat de consultar més àmpliament. En qualsevol cas, s’hauria de donar l’oportunitat de respondre a l’autor de qualsevol acusació.

2.4 Violacions greus

a) Una mala conducta greu pot requerir la notificació als responsables de l'acusat. L’editor, amb consulta amb l’editorial o la Societat, si escau, hauria de prendre la decisió d’involucrar o no els responsables, ja sigui examinant les proves disponibles, o bé consultant un nombre limitat d’experts.

2.5 Resultats (en ordre creixent de gravetat; es poden aplicar per separat o conjuntament)

a) Informar l’autor o el revisor quan sembli que hi ha un malentès o aplicació errònia de normes acceptables.

b) Una carta formal a l'autor o al revisor que hagi tingut mala conducta com a advertència sobre el seu comportament futur.

c) Publicació d'una sol·licitud formal sobre la falta de conducta.

d) Publicació d’un editorial que detalli la falta de conducta.

e) Una carta formal al cap del departament o agència de finançament de l’autor o del revisor.

f) Retirada formal d’una publicació de la revista, a més d’informar el cap de l’autor o el departament del revisor, els serveis d’enviament i indexació i els lectors de la publicació.

g) Imposició d'un embargament formal a les aportacions d'un individu per un període determinat.

h) Informar el cas i el resultat a una organització professional o autoritat superior per a una investigació i acció més profunda.