Cent anys d'art, ciència i ofici en jardineria a Catalunya (1911-2011)
Resum
Un altre tema és la jardineria, una disciplina que pren prestades moltes tècniques de l'agricultura, però que modifica, ajusta i adequa a les necessitats expresses del que significa treballar en un jardí, un indret singular i únic, on els elements es disposen d'acord amb uns criteris estètics o d'usabilitat i no pas amb uns criteris productius. I aquest és el punt clau. La jardineria és una pràctica que, tot i beneficiar-se de tècniques i materials innovadors sistemes de reg, fertirrigació, varietals i cultivars d'espècies ornamentals, malles antigerminadores, hidrogels, etc. té un fort component d'artesania. No hi ha dos parcs ni dos jardins iguals, i per cultivar-los i fer-los créixer, és de menester ofici i coneixement, és de menester un jardiner.
Catalunya ha estat pionera en matèria de jardineria, potser no en avenços tècnics però sí en la formació de professionals i la divulgació de la professió. Un personatge clau és Nicolau Maria Rubió i Tudurí, dissenyador i creador de jardins, director del Servei de Parcs de Barcelona i fundador de l'Escola de Jardineria de Barcelona
l'any 1934, i també escriptor de novel·les, d'assaigs i tractats. La seva obra El jardín meridional és un llibre clau per conèixer els aspectes més destacats de la jardineria catalana del primer terç del segle xx, com ho són també, per a les dècades dels seixanta i setanta, les obres de Noel Clarasó.
Text complet: Text complet
Els resums dels articles d'aquesta revista es poden consultar en la llengua original, i en espanyol. Per fer-ho, canvieu la llengua del portal.
Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
Les revistes de l'IEC allotjades a l'Hemeroteca Científica Catalana utilitzen com a descriptors les 15 propietats recomanades al Dublin Core Metadata Element Set, versió reduïda de la norma ISO 15836 (2009).
ISSN: 2013-9772 (edició electrònica); 1135-2108 (edició impresa).Revista indexada a RACO, MIAR, Latindex.