Anarquisme o anarquismes? La història d’un desplegament revolucionari heterogeni, 1930-1938

Authors

  • Susanna Tavera Universitat de Barcelona

Abstract

Aquest treball planteja l’estudi de l’anarquisme durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola situant-se alhora dins el marc de les principals i més recents aportacions historiogràfiques sobre aquest tema. Es planteja la distinció entre militància anarquista i afiliació als Sindicats Únics de la CNT; els decisius i molt significatius lligams entre militància i àmbit territorial local i regional, sobretot als països de parla catalana o fins i tot en l’àmbit estatal; el paper que la premsa va tenir en un moviment que feia bandera de la seva
aversió ideològica respecte a la política, i, alhora, la significació que l’anomenat «grupisme» llibertari va tenir per a la militància faista, però també per a la militància i els dirigents pròpiament dits anarcosindicalistes dels Sindicats Únics. Manté, finalment, que els dirigents anarcosindicalistes i/o anarquistes pertanyien a «grups d’afinitat» que es definien en funció de les tasques que s’atribuïen a si mateixos, però assumint que podien incorporar-se o pertànyer a més d’un grup en funció d’«amistats» militants i especialitzacions que podien ser les estrictament sindicals, i que podien incloure també les de «l’acció» àcrata o les estrictament culturals —teatrals, periodístiques o d’infra-littérature—. Cal assenyalar, però, que l’heterogeneïtat de formes militants no implicà l’existència d’«anarquismes », ja que la unitat s’assegurà a través de variades formes de solidaritat i coordinació, fins i tot mitjançant els anomenats «judicis d’honor».

Downloads

Issue

Section

Catalan Version