En aquest article es presenta, en una primera part, la producció entorn del tema de la guerra escrita coetàniament, entre el 1936 i el 1939. Destaquen, en aquest període, les formes narratives breus no ficcionals i sovint destinades a la premsa periòdica,

com les cròniques del front (hi excel·leix Pere Calders) o les de rereguarda. Entre els gèneres ficcionals, durant la guerra té molt d’interès el conte, mentre que la novel·la, un gènere que requereix l’assimilació lenta de l’experiència, trobarà la màxima expressió a la postguerra en dues obres canòniques, de Joan Sales i Mercè Rodoreda, que s’analitzen a la segona part.