A Catalunya, la historiografia del romànic s’inicia ben bé mig segle després dels primers moviments europeus, sobretot

francesos, i es manifesta amb l’estudi que ajudava a entendre el monument, a classificar-lo i a confrontar-lo amb altres

arquitectures, amb la restauració i la protecció dels monuments, i amb noves arquitectures que miraven cap al passat medieval.

Elies Rogent (1821-1897), Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) i Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) van ser pioners en aquests estudis.

El present treball planteja les principals qüestions d’actualitat i pren part en els debats d’avui sobre l’arquitectura religiosa

romànica catalana. El conjunt de l’antiga seu episcopal d’Egara, ara Terrassa, excavat recentment, n’és un bon exemple. A l’article s’analitza també la qüestió del primer art romànic del segle xi, es comparen les esglésies monàstiques de Ripoll i de Cuixà, es presenten les noves recerques sobre les catedrals de la Seu d’Urgell, Girona i Vic, es plantege interessants problemes d’arquitectura i litúrgia, l’encara indefinida transició del segle XI al XII i l’arquitectura tardana d’estil romànic, la dels segles XII-XIII, quan al nord de França l’arquitectura gòtica ja s’havia imposat.