L'expulsió dels moriscos als Països Catalans, i especialment al País Valencià, ha estat objecte d'interpretacions diverses.
Sobretot els historiadors que s'han ocupat del tema han oscil·lat entre una postura que podem anomenar moriscòfila i
una altra moriscòfoba. Els primers han estimat que l'expulsió de la minoria islàmica va privar el país d'una població econòmicament
molt activa i que per tant aquell fet històric va suposar un greu entrebanc en el procés de desenvolupament
capitalista. Els segons, en canvi, tot suposant que els moriscos no eren una minoria econòmica tan decisiva, han pensat
que la seva expulsió no tingué gaire influència en aquest sentit i, fins i tot que, si la va tenir, fou en el sentit contrari. Ambdues
interpretacions han estat fortament carregades de pressupòsits ideològics. Aquest article pretèn fer una anàlisi de la
qüestió de forma més objectiva, analitzant els canvis en l'estructura del poblament després de l'expulsió, l'evolució de la
producció agrària durant tota l'edat moderna i, finalment, els canvis en l'estructura de la propietat. Els seus resultats semblen
avalar la interpretació que hem quedat en anomenar moriscòfoba, ja que l'estructura del poblament, l'evolució de la
producció agrària i els canvis en l'estructura de la propietat semblen assenyalar una acceleració del creixement econòmic
capitalista després de l'expulsió dels moriscos.