La narrativa catalana del segle xv s’emmarca en un context d’expansió de la Corona d’Aragó per la Mediterrània, de trasllat a València de la capitalitat cultural de la Corona, de crisi dels valors dominants medievals, de consolidació d’una economia monetària i de fecunds contactes de la cultura catalana amb Castella, França, Borgonya i, sobretot, amb Itàlia. Ho il·lustren molt bé les cinc narracions més importants: la Història de Jacob Xalabín, que remet a l’Imperi otomà; Curial e Güelfa, que té com a escenaris Itàlia, França, l’Imperi germànic i el nord d’Àfrica; Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, que se centra en Anglaterra, el Mediterrani oriental i el nord d’Àfrica; l’Espill, de Jaume Roig, que fa viatjar el seu protagonista per Catalunya, França, Castella i Galícia, i la Vita Christi, de sor Isabel de Villena, que situa la vida de Jesús en un ambient cortesà.