L'Exili de la Guerra de Successió
Agustí Alcoberro i Pericay
Resum
La derrota de Catalunya a la Guerra de Successió (1702-1715) va provocar l'exili
d'entre vint-i-cinc mil i trenta mil persones. Aproximadament la meitat eren catalanes,
i la resta s'havien refugiat al Principat provinents d'altres regnes hispànics. L'exili
es desplaçà als territoris governats per l'emperador Carles VI (el Carles III dels catalans)
i va ser especialment nombrós i actiu a Itàlia i a Viena. Entre els exiliats hi havia
gent de totes les classes socials.Tanmateix, va ser especialment destacat el paper exercit
per polítics, militars, eclesiàstics, juristes i intel·lectuals. L'exili disposà d'una institució
de govern, el Consell d'Espanya, amb jurisdicció en tots els territoris italians annexats
per Carles VI, i d'àmbits de sociabilitat propis, com l'Hospital d'Espanyols i el
monestir de Montserrat, ambdós a Viena. El 1735 fundà la Nova Barcelona a l'actual
Vojvodina (Sèrbia). Fins a la dècada de 1740 mantingué ben vius els trets d'identitat
propis. Després, la mort sense descendència, el retorn o la dissolució en les societats
d'acollida van anar desfent progressivament aquell col·lectiu humà.
d'entre vint-i-cinc mil i trenta mil persones. Aproximadament la meitat eren catalanes,
i la resta s'havien refugiat al Principat provinents d'altres regnes hispànics. L'exili
es desplaçà als territoris governats per l'emperador Carles VI (el Carles III dels catalans)
i va ser especialment nombrós i actiu a Itàlia i a Viena. Entre els exiliats hi havia
gent de totes les classes socials.Tanmateix, va ser especialment destacat el paper exercit
per polítics, militars, eclesiàstics, juristes i intel·lectuals. L'exili disposà d'una institució
de govern, el Consell d'Espanya, amb jurisdicció en tots els territoris italians annexats
per Carles VI, i d'àmbits de sociabilitat propis, com l'Hospital d'Espanyols i el
monestir de Montserrat, ambdós a Viena. El 1735 fundà la Nova Barcelona a l'actual
Vojvodina (Sèrbia). Fins a la dècada de 1740 mantingué ben vius els trets d'identitat
propis. Després, la mort sense descendència, el retorn o la dissolució en les societats
d'acollida van anar desfent progressivament aquell col·lectiu humà.
Text complet: Text complet
Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
ISSN: 2013-3995 (edició electrònica); 0213-6791 (edició impresa).
Revista indexada a: CAHUS Plus+; ISOC, DIALNET, OAIster, LATINDEX, RACO, ERIH Plus, REBIUN
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics
Societat Catalana d'Estudis Històrics
Carrer del Carme, 47
08001 Barcelona
Telèfon: 935 529 103
Fax: 932 701 180
sceh@iec.cat