Per entendre millor l'expulsió dels jueus dels regnes peninsulars decretada pels
reis Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó (1492) és necessari fer un seguiment de la
presència dels jueus. S'inicia amb la romanització del territori i les primeres mesures
contràries es troben en la legislació de l'Església visigòtica, sobretot en assumir
aquesta el regne visigot amb Recared I en el Concili III de Toledo (589). La presència
musulmana disminueix la tensió i s'encamina vers la tolerància. La reconquesta comporta,
en canvi, el retorn a la legislació antijueva que s'accentua a partir del segle XIV
i porta a la creació del Tribunal de la Inquisició per limitar el criptojudaisme, considerat
com un perill per al procés d'unitat política. Finalment un conjunt de factors
fan que els monarques optin per la unitat religiosa del país i posin els jueus davant
l'alternativa de conversió al catolicisme, mitjançant el bateig, o l'exili, la mateixa que
s'havia posat també davant els musulmans, després de la caiguda del regne de Granada
(1492) i que s'ampliarà un segle després als moriscos (1610).