Durant la primera dècada del segle XX, l'Ajuntament de Barcelona, a mans de republicans
i regionalistes, volia canviar l'ensenyament a la ciutat, i vers el 1907 va preparar un pla
conegut com a Pressupost extraordinari de Cultura que fou aprovat el 1908 amb una àmplia
majoria. Aquest intent, frustrat posteriorment per la política governamental, va ser motiu per a
una llarga batalla ideològica en tots els àmbits, començant pel de cultura en general, i sobretot
per l'ensenyament, la llengua, la religió, i acabant per abraçar tota la política de Barcelona
i Catalunya, amb el trencament de Solidaritat Catalana.

A la vegada va donar origen a l'elecció democràtica de l'alcalde de Barcelona en la figura
del republicà i catalanista Albert Bastardas, anomenat alcalde popular; tanmateix, el
Pressupost fou un programa catalanista, progressista i democràtic, que proposava que les escoles
municipals de nova creació apliquessin criteris moderns com que l'ensenyança fos feta
en català, amb classes mixtes, neutralitat religiosa i gratuïtat.

Aquest programa no es va poder portar a terme fins a la Segona República espanyola, i va
ser motiu perquè l'Església catòlica fes una campanya contra els republicans-nacionalistes que
donaven suport a aquella iniciativa. L'Ajuntament va fer dimitir l'alcalde de nomenament reial
(és a dir, no democràtic) i va elegir Albert Bastardas.

Aquell projecte va dividir històricament el catalanisme i el moviment de Solidaritat Catalana.
L'acció unitària del catalanisme es demostrava que era una utopia política.