L'article pretén fer una repassada de la història de Solidaritat Catalana, un dels moviments
cívics i polítics de major transcendència de principis del segle XX a Catalunya. En
aquestes pàgines estudiarem amb detall la seva gestació, el seu desenvolupament i la seva
crisi posterior. L'efímera vida de Solidaritat Catalana (1906-1909) no amaga la importància
del fenomen com a punt de referència per a futurs intents d'unió entre diferents sectors polítics
catalans. A més, estem davant del primer moviment transversal del catalanisme polític.
Un catalanisme que, com va demostrar Solidaritat, ja no podia ser monopoli de cap partit. Si
Solidaritat Catalana hagués estat només una mera aliança de partits davant una consulta
electoral imminent, sorgida d'un acte comú de protesta per fets atemptatoris a la llibertat civil,
la seva durada hauria estat quelcom inexplicable. Si durà uns tres anys, fou perquè amagava
un afany que anava més enllà d'una conjuntura breu, amb aspiracions i estímuls d'esdevenir
permanent en la política catalana. I és que per damunt de les seves crisis internes,
la veritable dimensió del moviment la dóna el fet d'haver ajudat a fer arrelar una mica més
el catalanisme en l'ànima col·lectiva dels catalans.