El present article vol explicar l’afer Dwelshauvers, a través del protagonista d’aquest cas de depuració de l’obra cultural de la Mancomunitat que sacsejà Barcelona la primavera de 1924. Georges Dwelshauvers, un prestigiós psicòleg belga, va arribar a Catalunya convidat per la Mancomunitat, amb l’encàrrec d’impulsar un laboratori de psicologia. La tasca que va emprendre d’ençà 1918 no tenia res a veure amb la política, però l’adveniment de la Dictadura i la voluntat d’aquesta de laminar l’obra cultural de la Mancomunitat van convertir el laboratori de Dwelshauvers en la baula feble a través de la qual s’encetà el desmantellament de la institució i de les seves activitats. L’afer va posar de manifest el que era una lluita intensa pel control de la cultura i del sector intel·lectual-professional a Catalunya entre primoriveristes i antiprimoriveristes. La campanya del govern dictatorial, amb la col·laboració d’Eugeni d’Ors, contra el psicòleg flamenc i el laboratori que dirigia provocà, com segurament esperaven els partidaris de la Dictadura, una reacció de suport de professors, estudiants i treballadors dels centres culturals i educatius de la Mancomunitat i del catalanisme en general. Emprant l’afer Dwelshauvers com a pretext, la Dictadura aconseguí demolir la Mancomunitat i la seva obra cultural.