Un resum sobre el moviment feminista, plural i divers, durant el segle xx català ha de situar els precedents del vuit-cents i fer una mirada al temps present. Mirarem de sintetitzar el sufragisme, l’obrerisme i la ciutadania femenina, els avenços d’entreguerres i singularment en la Catalunya autònoma durant la Segona República espanyola. Les especificitats de la segona onada feminista occidental sota la llarga dictadura franquista i l’esclat del moviment en la transició a la democràcia. El cicle de contracció en el període de construcció de l’Estat del benestar i la força del feminisme institucional situen els canvis i les continuïtats fins a la caracterització de la crisi i el nou cicle de mobilització al canvi de segle. Bibliografia especialitzada i recerca pròpia de llarga durada faciliten poder inserir el moviment en el context europeu. El feminisme té temps discontinus de visibilitat i mobilització. Però entre un i altre període de presència activa existeix una xarxa de dones que mantenen pensament i acció sobre la condició subalterna pròpia. Els estudis sobre història de les dones i el gènere mostren que les conquestes vers la ciutadania de les dones han estat associades a la mobilització feminista i no tant a l’existència d’associacions femenines a Catalunya i a Europa.