Durant el segle xvii i els primers anys del xviii, el paper dels juristes catalans
va ser molt rellevant en l'àmbit del Principat, sobretot per la manca de
Corts concloses entre 1599 i 1701. Un dels seus màxims exponents fou Francisco
Solanes que, en el context de la Guerra de Successió, vetllà pel manteniment
de l'ordenament jurídic del Principat i va romandre sempre fidel als dos principis
que van marcar la seva carrera: l'escrupolosa observança del dret i la fidelitat
al príncep, que ja havia posat a bastament de manifest en la seva teoria política,
exposada a El emperador político y política de emperadores.